S’escriu amb minúscula quan s’usa com a nom comú o dins d’una locució terminològica:
Ja he rebut la targeta sanitària europea.
Tanmateix, existeixen determinades targetes, emeses per entitats públiques o privades per a propòsits específics, que per la seua particularitat han rebut un nom especial que pot considerar-se un nom propi i escriure’s, per tant, amb majúscula quan s’usa en singular i referint-se més a l’aspecte institucional que al document concret com a objecte material:
La Targeta Daurada de Renfe ofereix als titulars uns descomptes interessants.
La Targeta Or permet acumular punts que poden ser bescanviats per regals.
En canvi, quan aquestes denominacions s’usen com a nom comú comptable per a referir-se a un document en particular, o quan van acompanyades per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (la nostra targeta daurada, la targeta esmentada...), o quan apareixen en plural o van acompanyades per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi, cal escriure’n la part genèrica en minúscula, si bé pot mantindre’s la majúscula per a la part específica si n’hi ha:
M’han fet una targeta daurada nova perquè la que tenia estava molt deteriorada.
Aquestes targetes especials presenten diversos avantatges per als usuaris.
És una targeta pensada especialment per a les famílies monoparentals.