El verb és la categoria gramatical, nucli del sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal.
En el verb poden distingir-se dos components: el lexema, que és la part invariable del verb que conté el significat, i les desinències, que n’és la part variable que indica la persona, el nombre, el temps, l’aspecte i el mode.
Partint d’aquesta distinció, els verbs es classifiquen en regulars i irregulars. Els verbs regulars són aquells que es conjuguen sense alteracions en el lexema o sense modificar les desinències de la conjugació a què pertanyen; i els irregulars, els que presenten alteracions en el lexema o es conjuguen modificant les desinències o la vocal temàtica de la conjugació a què pertanyen.
En valencià es distingeixen tres conjugacions. La primera està composta pels verbs acabats en -ar, com ara cantar, ballar i mirar; aquesta conjugació només té dos verbs irregulars: anar i estar. La segona integra els verbs acabats en -er o -re, com ara córrer, témer; batre, caure i ploure. I la tercera està formada pels verbs acabats en -ir, com ara servir, dormir, ferir i fregir. En aquesta conjugació hi ha dos grups: els verbs anomenats incoatius, que prenen els increments -eix o -isc en les persones del singular i la tercera persona del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu, i els anomenats purs, que es conjuguen sense afegir-hi aquest increment. En la segona i la tercera conjugació hi ha nombrosos verbs irregulars.
REMARCA: Formen part de la segona conjugació, tot i la seua terminació atípica, els verbs dir i dur.
D’altra banda, cal distingir entre els temps simples i els temps compostos. Els temps simples són aquells que estan formats per un sol element, com ara cante, cantares, i els temps compostos, els que estan constituïts per una forma simple del verb auxiliar i el participi del verb que es conjuga: he cantat, hauria cantat.
I encara hi ha els temps perifràstics, formats amb les formes vaig, vas, va, vam com a preferibles i l’infinitiu del verb que es conjuga: vaig cantar, vam saber.
Per a més detalls sobre la morfologia verbal, consulteu Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, capítol 11, p. 47.