Pot introduir oracions adjectives de relatiu (amb antecedent explícit) especificatives, substituint persones o coses, amb les funcions de subjecte, complement directe i complement circumstancial de temps:
La xica que acaba d’arribar és la meua germana.
Les persones que acabem de veure son els meus veïns.
Acabe de veure el cotxe que t’has comprat.
Després parlarem de les persones que ho van fer.
El dia que vulgues parlarem de l’augment de sou.
En les oracions especificatives, el pronom relatiu que en funció de subjecte no pot ser substituït per cap altre relatiu en el registre estàndard del valencià. En funció de complement directe, quan l'antecedent és animat, pot ser substituït per a qui o al qual... (amb la preposició a), sobretot quan pot haver-hi confusió entre les funcions de subjecte i de complement directe:
La xica que estime treballa en l'ajuntament. (No pot haver-hi confusió: que és el complement directe, amb la xica com a antecedent.)
La xica a qui / a la qual estima Joan treballa en l'ajuntament. (En canvi, * La xica que estima Joan... no seria adequat, perquè no sabríem si que ―referint-se a la xica― fa de subjecte ―és ella qui estima Joan― o de complement directe ―és Joan qui estima la xica―. Una altra manera correcta de desfer l'ambigüitat, en cas que el relatiu fora complement directe, seria col·locar el subjecte davant del verb: La xica que Joan estima...)
En oracions adjectives de relatiu explicatives, que pot fer de subjecte o de complement directe. En aquestes funcions, pot ser substituït per el qual (i flexió), però no per qui:
Ha arribat el president de l'associació, que porta els nous estatuts d'aquesta. (O bé: ... el qual porta. Incorrecte: * ... qui porta ...)
En funció de complement directe, com s'esdevenia amb les oracions especificatives, si l'antecedent és animat, el pronom que pot ser substituït per a qui o al qual ... (amb la preposició a), sobretot quan pot donar lloc a confusió:
Ha arribat el president de l'associació, que / el qual no véiem des de fa molt de temps. (No pot haver-hi confusió: que / el qual és el complement directe, amb el president de l'associació com a antecedent. Tanmateix, també és possible en aquest cas ... a qui no véiem ...)
Ha arribat el president de l'associació, a qui / al qual va nomenar la nova junta directiva. (En canvi, * Ha arribat el president de l'associació, que va nomenar la nova junta directiva no seria adequat, perquè no sabríem si que―referint-se al president de l'associació― fa de subjecte ―és ell qui ha nomenat la nova junta directiva― o de complement directe ―la junta directiva ha nomenat el president―. Altres maneres correctes de desfer l'ambigüitat, en cas que el relatiu fora complement directe, serien Ha arribat el president de l'associació, que la nova junta directiva va nomenar, o bé: Ha arribat el president de l'associació, que va ser nomenat per la nova junta directiva.)
En les oracions adjectives de relatiu, que no pot aparéixer precedit de l'article, ni de preposició amb article o sense:
* Hem contractat un nou empleat, del que estem molt contents. (Caldria ... de qui / del qual estem molt contents.)
* El curs en el que m'he inscrit (tampoc: * en que m'he inscrit...) és molt interessant. (Caldria El curs en què / en el qual m'he inscrit ...)
S'exceptua de la restricció anterior el cas en el qual hi ha una elisió del substantiu que faria d'antecedent per haver estat ja mencionat:
L'empleat que han contractat aquest mes i el que ja treballava abans en l'empresa s'han posat tots dos malalts. (Equival a ... i l'empleat que ja treballava abans en l'empresa ...).
M'he inscrit en el mateix curs de l'any passat i, a més, en el que tu em vas recomanar. (Equival a ... en el curs que tu em vas recomanar. El pronom que fa la funció de complement directe del verb recomanar, i la preposició en acompanyaria el substantiu elidit curs, i no el relatiu.)
No em referisc a aquesta camisa, sinó a la que té flors estampades. (El pronom que fa la funció de subjecte del verb tindre, i la preposició a acompanyaria el substantiu elidit camisa, i no el relatiu.)
Com hem vist en els dos últims exemples, l'elisió és possible encara que el sintagma nominal estiga introduït per preposició, sempre que el relatiu que realitze una de les seues funcions pròpies en les oracions especificatives (subjecte, complement directe o complement circumstancial de temps). En canvi, no seria correcta si el relatiu fa una funció que requereix preposició; en aquest cas, és necessari repetir el substantiu o substituir-lo per un demostratiu, i usar els relatius correctes amb preposició:
Aquesta camisa és la camisa a què / a la qual em referisc. O bé: Aquesta camisa és aquella a què / a la qual em referisc. (Però no: * Aquesta camisa és a la que em referisc. No és possible en aquest cas suprimir el substantiu, ja que el pronom de relatiu fa la funció de complement de règim del verb referir-se, que requereix la preposició a; per tant, és necessari usar una forma de relatiu amb preposició: a què o a la qual. Tampoc no seria correcte, com veurem després: * Aquesta camisa és a la qual / a què / a que em referisc.)
És incorrecte usar la fórmula neutra el que (calc del castellà lo que), amb preposició o sense, en les oracions de relatiu explicatives que tenen com a antecedent tota l'oració principal. Aquestes construccions han de ser introduïdes per la qual cosa (amb preposició o sense) o cosa / fet que (sense preposició), o bé per construccions com cosa en (o de, amb...) què / la qual, cosa sobre la qual, raó per la qual...:
Tothom arribava sempre tard a les reunions, la qual cosa / cosa que / fet que el molestava profundament. (Però no * ... el que el molestava profundament.)
El debat es va allargar fins a les onze de la nit, per la qual cosa / cosa per la qual / raó per la qual / pel qual motiu / motiu pel qual decidiren ajornar la decisió fins l'endemà. (Però no * ... pel que decidiren ajornar la decisió fins l'endemà.)
En les oracions substantives de relatiu (les que no tenen un antecedent explícit), que apareix, precedit de l'article o d'un demostratiu neutre, amb referència a coses o ens abstractes:
No m'agrada gens el que / allò que veig.
La sol·licitud es presentarà d'acord amb el que s'estableix en el punt tercer de la resolució de convocatòria.
El que succeïa era que ningú no havia llegit el text del programa del partit.
En aquestes oracions substantives de relatiu, que pot aparéixer també, referint-se a persones, precedit de l'article, d'un demostratiu no neutre o dels indefinits tothom o qualsevol, en concurrència amb qui, que és el que correspon als registres més formals i a l'ús més tradicional:
Els que van subscriure l'escrit es queixaven de les precàries condicions de treball de l'empresa. (Compareu amb la fórmula més formal: Els qui subscriuen, preocupats per la situació laboral de l'empresa, ...)