Admet un complement directe que indica el trajecte o l'espai recorregut:
Ahir vam recórrer vint quilòmetres del Camí de Sant Jaume.
Va recórrer tot el país buscant-lo, i al final es va casar amb ell.
Tanmateix, amb el sentit de ‘posar un recurs’, és intransitiu:
Hem recorregut contra la sentència. (I no: * Hem recorregut la sentència.)
Per tant, en aquest sentit, no pot usar-se en passiva, ni com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:
* Les resolucions recorregudes són molt nombroses. (Correcte: Les resolucions contra les quals s'ha recorregut ...; o bé: Les resolucions que han sigut objecte de recurs ..., o, fins i tot: Les resolucions objecte de recurs ...)
* La sentència no és ferma, i encara pot ser recorreguda. (Correcte: ... i encara es pot recórrer contra aquesta; o bé: ... i encara pot ser objecte de recurs ...)