El fonema alveolar vibrant pot ser múltiple o simple: mirra/mira. El simple es representa sempre mitjançant la grafia r; el múltiple pot ser representat mitjançant les grafies r o rr, segons les normes següents:

1. S’escriu r:

a) A començament de mot:

rabosa, reblanir, ritual, rossinyol.

b) Obrint síl·laba, quan l’anterior acaba en consonant:

conrear, enrere, Enric, folrar.

c) Entre vocals en mots prefixats aglutinats amb el segon formant començat per r per la formació d'un mot derivat o compost, i es pronuncia vibrant múltiple: antiràbic, contrareforma, extraradi, infraroig, monorail, preromà, prorús, vicerector.

Aquesta indicació és vàlida per als compostos cultes, ja que en el cas dels compostos del lèxic patrimonial quan el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r, se separen amb un guionet: busca-raons, de soca-rel, Riba-roja, etc.

EXCEPCIONS: S’escriuen amb rr:

• Alguns mots prefixats ja formats en llatí, com: birrem, corregir, prerrogativa, prorrata, prorrompre, virrei, i els compostos manllevats aiguarràs, bancarrota, xafarranxo.
• Les paraules formades amb els prefixos a- (amb valor privatiu) o cor- (variant de con-): arrítmia, arrassar, correferent, correligionari.
• La paraula erradicar, així com els seus derivats.
• Els compostos formats amb els radicals d'origen grec raqui(o)-, reo-, rin(o), rinco, riz(o) i rod(o)-: cefalorraquidi, otorrinolaringòleg, catarrí, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon.
• Els compostos formats amb la terminació -ràfia: neorràfia.
• Formes que deriven de locucions, com ara anorrear i arreveure.

2. S’escriu rr:

Entre vocals:

barranc, esquerra, narració, terra.