Omet navegació

L'exclamació

El signe d’exclamació s’escriu en frases imperatives i exclamatives, i després de les interjeccions:

Vés-te’n ara mateix!

Quin cotxe més bonic!

Auxili!

Oh! Quina sorpresa!

Pot utilitzar-se només al final de l’expressió, o al principi i al final quan l’oració és llarga i complexa o quan l’exclamació només afecta una part de l’oració:

La botiga estava plena de gent, ¡i jo m’estava marejant!

REMARQUES

1. No s’ha de posar punt darrere de l’exclamació; en canvi, sí que es poden posar una coma, un punt i coma o dos punts:

I, llavors, començà a cridar: Socors! Però no l’ajudà ningú.

I no:

I, llavors, començà a cridar: * Socors!. Però no l’ajudà ningú.

2. No s’ha de posar més d’una exclamació seguida:

T’he dit que no vull tornar a veure’t per ací!

I no:

* T’he dit que no vull tornar a veure’t per ací!!

3. Si una oració és alhora interrogativa i exclamativa, es poden fer servir els dos signes (el signe d’interrogació és col·loca dins):

Però, què dieu?!