- Pot usar-se la coma per a marcar que s’ha alterat l’ordre lògic de l’oració avantposant al verb algun element distint del subjecte:
Aquesta novel·la, la vaig llegir fa molts anys.
Quan vaig arribar al teatre, ja havia començat la representació.
Cal tindre en compte, però, que el grau d’obligatorietat d’aquesta coma és diferent segons la casuística. No se separen amb coma els elements senzills que indiquen el temps o el lloc de l’acció verbal (ara, ací, hui, ahir, demà, aquesta setmana, el mes que ve, a continuació...) si no és que es volen destacar especialment, ni determinats adverbis que van habitualment davant del verb (ja, encara, mai...):
Hui eixirem tots una hora més prompte.
Aquesta setmana encara no ha plogut.
Ja ha sigut publicada la convocatòria d'oposicions.
Pel que fa als elements tematitzats, és a dir, desplaçats perquè constitueixen el tema sobre el qual s'afirma o es nega alguna cosa en l’oració i que fan referència a informació coneguda, la coma és optativa quan el desplaçament és a l'esquerra del verb, però és obligatòria si el desplaçament és a la dreta:
Les claus me les he deixades damunt de la taula. (O bé: Les claus, me les he deixades damunt de la taula.)
Me les he deixades damunt de la taula, les claus. (Tematització a la dreta i coma obligatòria.)
Amb tematitzacions a l'esquerra del verb, la coma sol posar-se en els casos següents:
– Quan l'element desplaçat és llarg o complex:
Les claus que necessite per a obrir el despatx i que tots hi puguem entrar, me les he deixades damunt de la taula.
– Quan l'element desplaçat és el tema destacat o que volem destacar:
―Què ha passat amb les claus? ―Les claus, me les he deixades damunt de la taula.
– Quan es tracta del marc oracional, és a dir, l'àmbit espacial, temporal o circumstancial destacat en què ens situem i que emmarquen el contingut de l'oració:
El maig de 1968, va tindre lloc a París una revolució estudiantil que marcà tota una època i que coincidí amb la Primavera de Praga. (Ens situem en un marc temporal que destaquem per a narrar els esdeveniments que corresponen al dit marc.)
En aquelles circumstàncies, era molt difícil prendre la decisió correcta.
– Quan es tracta d'un complement oracional, és a dir, quan afecta tota l’oració explicant-la, matisant-la, i no únicament el sintagma verbal:
Segons la Constitució, tots som iguals davant la llei.
D'entrada, no està sempre clar quin element és el tema i quin és el rema.
Malauradament, ja ha acabat el termini de matrícula.
– Quan es tracta d'una oració subordinada adverbial (excepte en casos molt senzills), incloent-hi els casos d'oracions amb verbs en forma no personal.
Quan torne del treball, t’ajudaré a fer els deures de l’escola.
Si no entens alguna cosa, te l’explicaré.
No havent-hi més temes a tractar, s'alça la sessió.
Acabada la sessió, el secretari estendrà l'acta corresponent.
Per a poder acabar el treball dins del termini previst, és necessari que ens hi dediquem a temps complet.
– Se separen també amb coma els elements introduïts per una locució presentadora com pel que fa a..., quant a..., respecte a...
Pel que fa a les sol·licituds, cal ajustar-se al que indica la resolució de convocatòria.
Quant a la jornada de treball, serà fixada per decret.
Quan pugues fes-ho. (La solució habitual per a oracions avantposades és separar-les amb comes, però en casos molt senzills com aquest podem prescindir-ne.)
En canvi, no se sol posar coma quan es tracta d'un canvi d'ordre estilístic, en què no hi ha voluntat expressa de destacar l'element desplaçat.
El maig de 1968 va tindre lloc la Primavera de Praga.
A l'Edat Mitjana es vivia molt pitjor que ara.
En aquell moment no vaig poder fer-ho.
A València fa molta calor a l'estiu.
Si el complement circumstancial avantposat va darrere d’algun altre element ja separat amb coma, el circumstancial no cal aïllar-lo amb coma de la resta de l’oració si no és que introdueix una explicació addicional:
Segons l’opinió general, en el despatx del costat es treballa més a gust. (No seria adequat posar coma darrere de en el despatx del costat, ja que, encara que aquest complement circumstancial està avantposat, es troba en un segon nivell de la jerarquia entonativa, marcada per la coma que separa el complement oracional Segons l’opinió general.)
Probablement, quan torne del treball aquesta nit ja t’hauràs adormit. (Quan torne del treball aquesta nit, oració subordinada temporal avantposada, aniria separada amb coma si es trobara en el primer nivell de la jerarquia sintàctica i entonativa; però la fragmentació marcada per la coma que separa el complement oracional probablement ocasiona que ja no siga necessària una segona coma darrere de l'oració subordinada.)
Aquesta nit, quan torne del treball, probablement ja estaràs dormint. (Quan torne del treball introdueix una matisació que concreta l'abast del complement circumstancial de temps aquesta nit, i per això pot emmarcar-se entre comes; en canvi, probablement, que s'aïllava amb coma en l'exemple anterior, en el primer nivell de la jerarquia sintàctica i entonativa, en aquest exemple pot no separar-se amb coma perquè es troba en un nivell inferior a causa de les comes anteriors.)
A pesar de tot, si no entens algun problema te l’explicaré.
Els marcs oracionals i altres complements o connectors oracionals, així com les oracions subordinades adverbials (excepte en casos molt senzills), se separen també entre comes si van intercalats enmig de l'oració principal:
Era molt difícil, en aquelles circumstàncies, prendre la decisió correcta.
No sempre és clar, d'entrada, quin és el tema i quin és el rema.
T’explicaré, quan arribe a casa després del treball, la part de la lliçó que no entens.
Cal presentar, abans que acabe el termini indicat en el punt 4 de l'ordre de convocatòria, la documentació sol·licitada.
Els escacs, sempre que no es convertisquen en una obsessió, són un excel·lent passatemps i un esport mental que té molts efectes favorables.
Les sol·licituds, quan es presenten fora de termini, no podran ser admeses a tràmit.
La presidenta, confiant que s'aprovaria, va sotmetre la moció a votació.
T’explicaré(,) quan puga(,) la lliçó. (La solució habitual per a oracions intercalades, com quan van avantposades, és posar-les entre comes, però en casos molt senzills com aquest podem prescindir-ne.)
Tanmateix, alguns d'aquests elements poden deixar d'aïllar-se amb comes, que esdevenen optatives, si es troben en una oració subordinada, o bé en una coordinada separada ja amb una altra coma. El fet de posar o no les comes depén preferentment de la rellevància que vulguem donar a l'element, de la llargària i complexitat de l'estructura, etc.
Algunes normes gramaticals fan referència als conceptes de tema i rema, però(,) de entrada(,) no sempre és clar quin és el tema i quin és el rema. (Les comes que aïllaven el complement oracional de entrada, que posàvem quan es trobava en el primer nivell de la jerarquia sintàctica i entonativa, esdevenen ara optatives per la presència de la coma davant de l'oració coordinada adversativa.)
De seguida ens vam adonar que havíem comés un error, ja que era molt difícil(,) en aquelles circumstàncies(,) prendre la decisió correcta. (De manera semblant, en aquelles circumstàncies es troba ara en una oració subordinada, i les comes esdevenen optatives.)
Les sol·licituds, encara que(,) quan es presenten fora de termini(,) no poden ser admeses a tràmit en cap cas, s’han d’arxivar i conservar d’acord amb el protocol vigent. (Les comes que aïllen l'oració quan es presenten fora de termini esdevenen optatives perquè l'oració es troba intercalada dins d'una altra oració subordinada.)
Pel que fa a la resta de complements circumstancials (els que no constitueixen oracions i no els tractem com a marc oracional), complements de destinació, etc., hem vist que no cal separar-los amb coma encara que es troben desplaçats si tenen una estructura senzilla o es tracta d'un canvi d'ordre merament estilístic. Quan van intercalats, en general tampoc no és necessari aïllar-los, excepte si volem destacar-los per algun motiu especial, o per causa de la llargària i complexitat, etc.:
Ho va deixar tot sense fer damunt de la taula. (Seria abusiu: (?) Ho va deixar tot, sense fer, damunt de la taula. Només admissible en cas que volguérem fer un èmfasi especial en la manera com ho va deixar. Compareu amb Ho va deixar tot, sense més explicacions, damunt de la taula, on sense més explicacions no és un complement circumstancial de manera, sinó un complement oracional i cal posar-lo entre comes.)
Cal presentar en el registre de la Conselleria la documentació sol·licitada. (Seria abusiu, igualment: (?) Cal presentar, en el registre de la Conselleria, la documentació sol·licitada.)
Cal presentar, en el registre de la Conselleria o en qualsevol dels llocs indicats en la llei de procediment administratiu, la documentació sol·licitada. (La llargària i complexitat del complement intercalat aconsellen, en aquest cas, aïllar-lo entre comes.)
- A més dels canvis d'ordre per tematització, com els que hem vist fins ara, hi ha una altra mena de canvis d'ordre provocats pel fenomen anomenat rematització (o focalització), en què és el rema, o element que aporta la informació nova, el que es destaca posant-lo en primer lloc de l'oració.
La rematització (o focalització) es distingeix també de la tematització en què l'element focalitzat no es reprén mai per un pronom feble dins de l'oració.
Pel que fa a la puntuació, l'element focalitzat se separa amb coma si marca un contrast emfàtic amb un element alternatiu, es trobe aquest present o no:
Les claus, he perdut. (= Les claus, he perdut, i no la cartera.)
Unes vacances, necessite. (= Unes vacances, necessite, i no més feina.)
En canvi, quan l'element focalitzat no marca un contrast, no cal separar-lo amb coma:
Alguna cosa haurem de fer per a resoldre el problema.
Una persona com tu voldria jo com a soci.
Molt contenta et veig jo aquesta vesprada.