a) Com a norma general, el plural dels substantius es forma afegint una -s al singular corresponent:
cub cubs
bec becs
record records
pare pares
matalaf matalafs
mag mags
avi avis
pal pals
pom poms
anglòfon anglòfons
carro carros
serp serps
cor cors
xiquet xiquets
ou ous
company companys
b) Els substantius acabats en -a àtona formen el plural canviant aquesta vocal per la terminació -es:
casa cases
dia dies
problema problemes
rata rates
REMARCA: En la formació del plural dels substantius d’aquest grup es produeixen sovint canvis ortogràfics. Així, els mots que acaben en -ga, -ca, -gua, -qua, -ça, -ja i -tja fan el plural en -gues, -ques, -gües, -qües, -ces, -ges i -tges, respectivament: farga, fargues; oca, oques; llengua, llengües; pasqua, pasqües; plaça, places; forja, forges; corretja, corretges.
c) Els substantius acabats en vocal tònica formen el plural afegint la terminació -ns al singular corresponent:
huracà huracans
mà mans
bé béns
fre frens
cosí cosins
fi fins
escurçó escurçons
raó raons
EXCEPCIONS: Hi ha un nombre considerable de substantius acabats en vocal tònica que segueixen la regla general d’afegir -s al singular. Aquests substantius són els següents:
- La majoria dels acabats en -u (llevat de tribú, tribuns): ambigú, ambigús; bambú, bambús; caixú, caixús; canesú, canesús; caribú, caribús; cautxú, cautxús; fru-fru, fru-frus; grisú, grisús; hindú, hindús; manxú, manxús; marabú, marabús; menú, menús; nansú, nansús; nu, nus; papú, papús, passatú, passatús; pilú, pilús; sagú, sagús; tabú, tabús; tatú, tatús; tissú, tissús; tolú, tolús; xampú, xampús.
- Els relatius a termes infantils: bebé, bebés; mamà, mamàs; papà, papàs.
- Els noms de les lletres i de les notes musicals: la a, les as; la ca, les cas; la ce, les ces; la e, les es; el do, els dos.
- Alguns dels acabats en -a tònica: abacà, abacàs; agà, agàs; bacarà, bacaràs; baixà, baixàs; boà, boàs; caracarà, caracaràs; dità, ditàs; lilà, lilàs; maharajà, maharajàs; mannà, mannàs; paixà, paixàs; panamà, panamàs; rajà, rajàs; sofà, sofàs; surà, suràs; tarannà, tarannàs; xa, xas.
- La majoria dels acabats en -e tònica: abonaré, abonarés; balancé, balancés; brillanté, brillantés; cabriolé, cabriolés; café, cafés; calé, calés; canalé, canalés; canapé, canapés; clixé, clixés; comité, comités; consomé, consomés; crepé, crepés; cupé, cupés; damassé, damassés; dublé, dublés; fe, fes; fricassé, fricassés; frivolité, frivolités; fulé, fulés; glacé, glacés; jaqué, jaqués; macramé, macramés; mercé, mercés; moaré, moarés; negligé, negligés; oboé, oboés; pagaré, pagarés; passapuré, passapurés; paté, patés; peroné, peronés; piqué, piqués; plaqué, plaqués; puré, purés; quinqué, quinqués; rapé, rapés; sargé, sargés; tupé, tupés; vosté, vostés; ximpanzé, ximpanzés; xiné, xinés.
- Alguns dels acabats en -i tònica: benjuí, benjuís; bisturí, bisturís; canequí, canequís; colibrí, colibrís; elemí, elemís; espahí, espahís; esquí, esquís; frenesí, frenesís; guaraní, guaranís; hurí, hurís; juí, juís; manatí, manatís; muladí, muladís; nabí, nabís; organdí, organdís; perjuí, perjuís; prejuí, prejuís; sahrauí, sahrauís; sufí, sufís; tití, titís; tupí, tupís; valí, valís; xacolí, xacolís.
- Alguns dels acabats en -o tònica: bandó, bandós; dominó, dominós; fricandó, fricandós; gro, gros; landó, landós; plató, platós; rondó, rondós; tortó, tortós; xacó, xacós; xapó, xapós.
REMARCA: Alguns mots acabats en vocal àtona, a més del plural regular en -s, tenen també una forma de plural en -ns: home, homes (o hòmens); jove, joves (o jóvens); marge, marges (o màrgens); orfe, orfes(o òrfens); rave, raves (o ràvens).
d) Els substantius acabats en vocal tònica seguida de -s formen el plural afegint la terminació -os al singular. En el cas que es tracte d’una essa sorda, es dobla la -s final:
capatàs capatassos
fracàs fracassos
matalàs matalassos
traspàs traspassos
excés excessos
interés interessos
progrés progressos
succés successos
anís anissos
canyís canyissos
granís granissos
pastís pastissos
cos cossos
esbós esbossos
terròs terrossos
tros trossos
arcabús arcabussos
barnús barnussos
embús embussos
pallús pallussos
EXCEPCIONS: Però no dupliquen la s en formar el plural:
Els següents mots acabats en -as: aiguarràs, aiguarrasos; alcatràs, alcatrasos; as, asos; cas, casos; gas, gasos; gimnàs, gimnasos; hipocràs, hipocrasos; mas masos; ocàs, ocasos; pegàs, pegasos; romàs, romasos; vas, vasos.
- Els següents mots acabats en -es: avés, avesos; pagés, pagesos; palmarés, palmaresos; promés, promesos; res, resos; i els gentilicis acabats en -es: alabés, alabesos; anglés, anglesos; avilés, avilesos; francés, francesos; gal·lés, gal·lesos; vienés, vienesos.
- Els següents mots acabats en -is: avís, avisos; comís, comisos; compromís, compromisos; encís, encisos; matís, matisos; narcís, narcisos; país, països; paradís, paradisos; permís, permisos; somrís, somrisos; tamís, tamisos; tornavís, tornavisos.
- Els següents mots acabats en -os: avariciós, avariciosos; clos, closos; dos, dosos; entredós, entredosos; espòs, esposos; gelós, gelosos; repòs, reposos.
- Els següents mots acabats en -us: abús, abusos; autobús, autobusos; nus, nusos; obús, obusos; reclús, reclusos; refús, refusos;ús,usos.
e) Els monosíl·labs i els polisíl·labs aguts masculins acabats en -ç, -ix,-x i -tx fan el plural afegint la terminació -os al singular:
balanç balanços
braç braços
calaix calaixos
peix peixos
fax faxos
influx influxos
reflex reflexos
cartutx cartutxos
despatx despatxos
EXCEPCIONS: Alguns monosíl·labs acabats en -x fan el plural afegint una -s al singular: el dux, els duxs; el linx, els linxs; el matx, els matxs.
f) Els mots femenins acabats en -ç i -x, així com els mots masculins plans acabats en -x, formen el plural afegint una -s al singular:
la calç les calçs
la falç les falçs
l’àntrax els àntraxs
l’esfinx les esfinxs
l’hèlix les hèlixs
l’índex els índexs
g) Els substantius acabats en -sc, -st, -xt i -ig poden construir el plural amb les terminacions -os o -s:
bosc boscos o boscs
casc cascos o cascs
gust gustos o gusts
manifest manifestos o manifests
text textos o texts
pretext pretextos o pretexts
desig desitjos o desigs
faig fajos o faigs
EXCEPCIONS: Els substantius femenins en -st formen el plural afegint -s al singular: host, hosts; post, posts.
h) Hi ha també un grup de substantius invariables en nombre, com són ara els substantius plans o esdrúixols acabats en -s en el singular, així com tots els femenins d’aquesta terminació:
el cactus els cactus
el llapis els llapis
el pàncrees els pàncrees
el tipus els tipus
l’urbs les urbs
la càries les càries
la pols les pols
la glotis les glotis
També són invariables els noms dels dies de la setmana acabats en -s:
el dilluns els dilluns
el dimarts els dimarts
el dimecres els dimecres
el divendres els divendres
I, igualment, els següents substantius masculins monosil·làbics acabats en -s:
el fons els fons
el plus els plus
el temps els temps
l’ens els ens
i) Hi ha també un grup de substantius que només tenen la forma del plural: les acaballes, les agranadures, les alicates, els afores, les beceroles, les cosquerelles, les escorrialles, les escorries, les noces, les postres, les tisores.