Termes musicals
El mots que indiquen el tempo o el caràcter, així com certs termes específics, en les peces musicals (moderato, allegro, accelerando, etc.) s’han d’expressar en la llengua original:
R. Schumann, Estudis simfònics, op. 13, Estudi I, Un poco più vivo.
A l’adagio que serveix d’introducció li segueix un allegro
L'orquestra assaja el quart moviment de la Tercera simfonia de Mahler, Sher langsam - Misterioso.
Títols amb noms genèrics
Quan el títol d’una obra és un nom genèric que especifica el tipus de composició, com ara sonata, missa, concert, simfonia, etc., es tradueix:
La Novena simfonia de Beethoven
La Sonata en sol major de Schubert
Si, a part d’aquesta denominació oficial, tenen un segon títol o una altra denominació, aquests noms també es tradueixen en general:
Simfonia Pastoral
Concert per a piano, violí i orquestra de Beethoven, o Triple Concert
Pel que fa als mots que fan referència a determinades obres musicals o d’un altre tipus, com rèquiem, magníficat, tedèum, etc., s’escriuen com a mots adaptats si figuren així en els diccionaris quan funcionen com a noms comuns o quan figuren en el títol traduït d’una obra; per exemple: Un rèquiem alemany, de Johannes Brahms. En canvi, quan figuren com a títol d’una composició musical específica,mantenen la seua forma original:
El Requiem de Mozart
El Te Deum de Zoltán Kodály
Títols amb noms específics
Les obres actuals de música popular es deixen en la llengua de procedència sense fer-ne cap tipus de traducció:
Tubular bells, de Mike Oldfield
The promise, de Michael Nyman
En canvi, en les obres clàssiques sí que hi ha una certa tradició de traduïbilitat que cal respectar:
El llac dels cignes, de Txaikovski
Per a Elisa, de Beethoven
Bell Danubi blau, de Strauss
Les quatre estacions, de Vivaldi
Títols d’òperes i obres escèniques
Es tradueixen els títols d’òperes, operetes, sarsueles i altres gèneres de gran abast que es troben en llengües diferents de les més pròximes a la nostra (francés, italià, castellà...):
La flauta màgica
Les noces de Figaro
La valquíria
Però:
Don Carlo
Las Leandras
Així mateix, es tradueixen aquelles òperes i obres que podem qualificar de descriptives (suites orquestrals), i que són fàcilment traduïbles i tenen tradició en la nostra llengua:
El barber de Sevilla
Els pescadors de perles
Un rapte en el serrall
Per contra, no es tradueixen aquells títols d’obres que estan molt connotats en la seua llengua original:
La Bohème
L’elisire d’amore
Il trovatore
La traviata
Don Giovanni
Rhapsody in blue
Così fan tutte
No obstant això, si el criteri editorial o de l'autor és mantindre el nom original en tots els casos, aquest criteri és igualment vàlid i es pot respectar:
Die Zauberblüte
Li nocce di Figaro
Die Walküre
Tampoc es tradueixen els títols que ha sigut posats en una llengua determinada per voluntat expressa de l’autor (sovint són títols escrits en una llengua que no és l’habitual de l’autor):
Charme, de Frederic Mompou
Alborada del gracioso, de Ravel
Així mateix, no es tradueixen els noms d’àries i cantates, formats exclusivament amb el primer vers:
“Mi chiamo Mimì” (de La traviata)
“Sempre libera” (de La Bohème)
“Una furtiva lacrima” (de L’elisire d’amore)
“L’amour est un oiseau rebelle” (de Carmen)