Impulsar, i el seu sinònim menys freqüent impel·lir, són transitius. El complement directe pot ser animat o inanimat:
En la seua actuació només l'impulsa / la impulsa el desig de llibertat i de justícia. (I no: * ... només li impulsa ...)
La força d'empenyiment impulsa el vaixell cap amunt i li permet surar.
Ara calen mesures per a impulsar l'economia.
Per tant, pot construir-se en passiva o com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:
Ella ho ha fet impulsada per una bona causa.