Omet navegació

El relatiu compost "el qual" (i flexió)

Aquest pronom relatiu va sempre precedit de l’article definit i té variació de gènere i nombre: el qual, la qual, els quals, les quals.

En les oracions de relatiu adjectives especificatives, no pot aparéixer ni en funció de subjecte ni de complement directe sense preposició. Tanmateix, pot usar-se com a complement directe precedit de la preposició a quan pot haver-hi confusió amb la funció de subjecte:

* La xica la qual acaba d’arribar és la meua germana. (Correcte: La xica que acaba d’arribar és la meua germana.)

* Les persones les quals hem vist són els meus veïns. (Correcte: Les persones que hem vist són els meus veïns.)

No conec la persona a la qual ha contractat Isabel. (O bé: No conec la persona a qui ha contractat Isabel.)

En canvi, en les oracions explicatives pot fer tant de subjecte com de complement directe, en concurrència amb que.

El meu germà Pere, el qual és economista, està desocupat. (O bé: El meu germà, que és economista, està desocupat.)

El meu germà Pere, el qual heu contractat, estava desocupat. (O bé: El meu germà Pere, que heu contractat, estava desocupat.)

Aquestes joies, les quals no tenen gens de valor, les va heretar la meua cosina. (O bé: ... que no tenen gens de valor ...)

Són temes molt importants, els quals hem d'estudiar detingudament. (O bé: ... que hem d'estudiar ...)

Tanmateix, és preferible usar al qual... (amb la preposició a) o substituir-lo per a qui (amb antecedent personal) quan pot haver-hi confusió entre les funcions de subjecte i de complement directe:

No conec aquesta persona, a la qual ha contractat Isabel. (O bé: ... a qui ha contractat Isabel: Isabel ha contractat aquesta persona.)

No conec aquesta empresa, a la qual ha contractat Isabel. (Isabel ha contractat aquesta empresa.)

El relatiu el qual (i flexió) es pot usar sense restriccions precedit de preposicions. En certs casos, pot utilitzar-se de manera concurrent amb els relatius tònics què i qui, però amb la majoria de preposicions tòniques i locucions prepositives és obligatori l’ús de el qual (i flexió).

L’escriptor al qual van fer l’homenatge és d’Alcoi. (O bé: ... a qui van fer l'homenatge ...)

Aquesta ploma, amb la qual escric molt còmodament, té més de vint anys. (O bé: ... amb què escric ...)

El problema sobre el qual vam parlar encara no s’ha resolt. (Molt més freqüent i recomanable que ... sobre què vam parlar...)

La sentència contra la qual es recorre és totalment injusta. (No és possible * ... contra què es recorre ...)

El dia durant el qual no hi hagué electricitat fou dilluns passat. (No és possible * ... durant què no hi hagué electricitat ...)

La casa dins de la qual he sentit soroll és la de la porta verda. (No és possible * ... dins de què he sentit soroll ...)

El banc a través del qual ens financem ens cobra massa interessos. (No és possible * ... a través de què ens financem ...)

El jardí dels Vivers, al costat del qual es troba el museu, mereix també una visita. (No és possible * ... al costat de què es troba el museu ...)

Precedit de la preposició de, el relatiu compost pot equivaldre a un possessiu, i en aquest cas funciona com un complement del nom:

És un projecte de la viabilitat del qual dubte bastant.

És la xica amb el germà de la qual vaig a classe.

Pere és d’un poble el nom del qual no recorde.

Viu en una casa al jardí de la qual hi ha una font.

Els tres millors alumnes de l'acadèmia, les notes dels quals van ser superiors a set, van aconseguir la plaça.

Amb aquesta funció, el relatiu se situa habitualment darrere del substantiu que complementa, com hem vist en els exemples anteriors; no obstant això, és possible situar-lo davant, sobretot quan el substantiu és complex o té altres complements; fins i tot en alguns casos aquesta és l'única solució possible:

La llista inclou tots els topònims dels quals no podem provar l’origen llatí. (O bé: La llista inclou tots els topònims l’origen llatí dels quals no podem provar.)

Podríem tornar a visitar aquell jardí, del qual conservem tan bons records. (No és possible o és molt forçat Podríem tornar a visitar aquell jardí, tan bons records del qual conservem.)

En aquestes oracions de relatiu amb preposició l'antecedent ha d'estar explícit, siga repetint el substantiu o bé substituint-lo per un demostratiu:

S'ha publicat ja la convocatòria dels cursos de l'IVAP, però no hi apareix el curs en el qual / en què jo volia matricular-me. (O bé: ... però no hi apareix aquell en el qual / en què jo volia matricular-me. Però no: ... * però no hi apareix en el qual / en què / en que / en el que / el que jo volia matricular-me.)

En oracions explicatives, amb preposició o sense, l'antecedent del relatiu compost el qual... pot repetir-se o parafrasejar-se davant o darrere d'aquest, o, més habitualment, davant dels relatius simples:

És una malaltia summament perillosa i contagiosa que es pot estendre per tota la comarca, la qual malaltia no té encara un tractament eficaç. (O bé: ... malaltia que no té encara un tractament eficaç.)

Estic molt content d'haver conegut Marta i Joan, les quals persones m'han ajudat molt en el meu treball d'investigació. (O bé, més habitualment: ... persones que m'han ajudat molt ...)

La pintura està valorada en 100.000 euros, quantitat de la qual actualment no dispose. (O bé: ... quantitat de què ... actualment no dispose.)

Relacionades amb aquestes construccions, hi ha també la forma de relatiu neutre la qual cosa (que es pot substituir de vegades per cosa que). Aquesta forma introdueix construccions explicatives que tenen com a antecedent tota l'oració principal, i poden anar precedides o no de preposició:

No ha superat la prova, per la qual cosa s’haurà de tornar a examinar.

Hi ha unanimitat, la qual cosa indica que no cal tornar a discutir sobre el tema.

He perdut les entrades, cosa que significa que no podré anar al cinema.

Hui no ha vingut Emili, cosa que és molt estranya.

En aquest tipus d'oracions, és incorrecte usar la fórmula neutra el que (calc del castellà lo que), amb preposició o sense:

* No ha superat la prova, pel que s’haurà de tornar a examinar.

* Hi ha unanimitat, el que indica que no cal tornar a discutir sobre el tema.

* He perdut les entrades, el que significa que no podré anar al cinema.

* Hui no ha vingut Emili, el que és molt estrany.