Omet navegació

La coma amb complements de tipus explicatiu

La coma separa diversos elements de tipus explicatiu, de manera que, quan es troben al mig de l'oració, s'obrin i es tanquen amb coma; en canvi, quan encapçalen l'oració, es posa la coma darrere de l'element, i, quan es troben al final de l'oració, s'obrin amb coma i es tanquen amb el signe que corresponga.

Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència? / Catilina, fins quan abusaràs de la nostra paciència? / Fins quan abusaràs de la nostra paciència, Catilina?

El termini per a la presentació de sol·licituds, lamentablement, ja ha acabat. / Lamentablement, el termini per a la presentació de sol·licituds ja ha acabat. / El termini per a la presentació de sol·licituds ja ha acabat, lamentablement.

És incorrecte, doncs, separar aquest tipus d'elements intercalats només per una coma davant o darrere quan van enmig d'una oració:

* El candidat, considerant que no tenia cap possibilitat de ser elegit ha renunciat a la investidura.

* El candidat considerant que no tenia cap possibilitat de ser elegit, ha renunciat a la investidura. (Serien correctes: El candidat, considerant que no tenia cap possibilitat de ser elegit, ha renunciat a la investidura. / Considerant que no tenia cap possibilitat de ser elegit, el candidat ha renunciat a la investidura. El candidat ha renunciat a la investidura, considerant que no tenia cap possibilitat de ser elegit.)

La coma, doncs, s'usa:

  • Per a aïllar i remarcar un vocatiu:

Isabel, escolta’m.

Mira, Josep, no pense repetir-t’ho.

Distingida senyora, (L'encapçalament de les cartes es tanca amb coma, i el text que segueix s'escriu a part i començant amb majúscula.)

  • Per a separar complements explicatius:

El peix, que és molt bo per a la salut, ha de consumir-se fresc.

El poble de Benaguasil, situat a la comarca del Camp de Túria, té actualment al voltant de 10.000 habitants.

L'actriu, elegantíssima, isqué a l'escenari.

La regidora del Grup Mixt, Núria Llopis, ha demanat la paraula.

La distinció entre complements especificatius (sense comes) i explicatius (entre comes) és equivalent a la que tradicionalment es fa entre oracions adjectives de relatiu especificatives i explicatives. Tanmateix, com hem vist en l'exemple anterior, aquesta mateixa distinció s'aplica no solament a les oracions de relatiu, sinó a tot tipus de complements dins del sintagma nominal, o fins i tot a altres tipus de sintagmes:

La senyora indignada presentà una reclamació. (Entre les diverses senyores que podia haver-hi en la situació determinada pel context, va ser precisament la que estava indignada la que presentà la reclamació. Per tant, indignada és un complement especificatiu, que ens delimita l'abast referencial de senyora, nucli del sintagma: ens diu a quina senyora ens referim.)

La senyora, indignada, presentà una reclamació. (La senyora que presentà la reclamació està suficientment determinada pel context, siga perquè ja l'hem descrita anteriorment o siga perquè era l'única senyora que hi havia en la situació. Per tant, indignada no ens especifica a quina senyora ens referim; no restringeix l'abast referencial de senyora, sinó que ens explica, com a informació complementària, que estava indignada; es tracta, doncs, d'un complement explicatiu, i ha d'anar entre comes.)

La regidora del Grup Mixt Núria Llopis ha demanat la paraula. (En el Grup Mixt pot haver-hi diverses regidores, i és precisament la que es diu Núria Llopis la que ha demanat la paraula. Per tant, Núria Llopis és un complement especificatiu ―en aquest cas, una aposició especificativa― de regidora, nucli del sintagma, ja que n'especifica o restringeix l'abast referencial: ens diu a quina regidora del Grup Mixt ens referim.)

La regidora del Grup Mixt, Núria Llopis, ha demanat la paraula. (En el grup municipal a què ens referim només hi ha una regidora, o bé sabem precisament pel context que ens referim a Núria Llopis i no a una altra. En aquest cas, Núria Llopis no restringeix l'abast semàntic de regidora, nucli del sintagma, que es troba suficientment delimitat pel context i pel complement especificatiu del Grup Mixt; per tant, Núria Llopis és un complement explicatiu, i cal posar-lo entre comes.)

La coma que obri una oració de relatiu adjectiva explicativa no pot suprimir-se, encara que immediatament darrere del relatiu hi haja una altra coma:

En l'últim trimestre s'ha enregistrat un fort augment del consum, que, juntament amb la inversió i l'exportació neta, constitueix un dels components del PIB. (I no: ... * un fort augment del consum que, juntament amb la inversió i l'exportació neta, constitueix un dels components del PIB.)

Ha pres possessió el nou ministre d'Hisenda, el qual, fins i tot abans de començar el diàleg amb la patronal i els sindicats, ha anunciat ja importants mesures contra la crisi. (I no: ... * el nou ministre d'Hisenda el qual, fins i tot abans de començar el diàleg amb la patronal i els sindicats, ha anunciat...)

  • Se separen amb coma (o dues comes, si van intercalats) els complements oracionals, és a dir, els que afecten tota l’oració explicant-la o matisant-la, i no únicament el sintagma verbal, tant quan van avantposats com quan van intercalats o posposats:

Per desgràcia, ja hem arribat tard.

Ja hem arribat tard, per desgràcia.

Malauradament, demà plourà.

Demà, malauradament, plourà.

El Congrés dels Diputats té entre 300 i 400 membres, d'acord amb la Constitució(El complement d'acord amb la Constitució no és un complement circumstancial de manera ni de cap altre tipus que afecte el verb té, sinó que indica la font en què ens basem per a afirmar el que es diu en l'oració; és, doncs, un complement oracional, i cal separar-lo amb coma encara que vaja darrere del verb. Cf. amb Els diputats s'elegeixen d'acord amb la llei electoral, on d'acord amb la llei electoral sí que indica la manera d'elegir els diputats; és, per tant, un complement circumstancial posposat al verb i no pot separar-se amb coma.)

Tots som iguals davant de la llei, segons els principis liberals i democràtics(De manera semblant, segons els principis liberals i democràtics no és un complement circumstancial de manera del verb ser, sinó la idea en què ens basem; per tant, és un complement oracional i se separa amb coma. Cf. amb Tots tenim el dret a actuar segons els nostres interessos, sempre respectant els drets dels altres, on segons els nostres interessos és un vertader complement circumstancial de manera de actuar i no pot separar-se amb coma.)

Cal arxivar els expedients, com diu el reglament. (En aquest cas volem expressar la necessitat que els expedients s'arxiven, i que el reglament indica que els expedients s'han d'arxivar, però no volem indicar la manera d'arxivar-los; per tant, com diu el reglament, no és un complement circumstancial de manera, sinó un complement explicatiu, i cal separar-lo amb coma. Cf. amb Cal arxivar els expedients com diu el reglament, on com diu el reglament, complement circumstancial, indica la manera d'arxivar-los.)

Entre aquests complements oracionals, que cal separar amb comes, sobretot quan es troben al primer nivell de la jerarquia sintàctica i entonativa (és a dir, quan es troben en l'oració principal i no hi ha altres comes pròximes que fragmenten el discurs unitats més importants), s'hi troben una sèrie d’elements considerats tradicionalment conjuncions o adverbis i locucions conjuntives o adverbials, o construccions similars, com ara: no obstant això, per tant, és a dir, en fi, ara bé, en resum, tot i això, finalment, a més, a més a més, així mateix, en efecte, a aquest efecte, al cap i a la fi, al capdavall, al seu torn, al contrari, en cas contrari, ans al contrari, en definitiva, en tot cas, en aquest cas, en qualsevol cas, o siga, sens dubte, en canvi, per fi, en general, en particular, en primer lloc, pel que sembla, en realitat, de fet, de tota manera, de totes maneres, malgrat això, malgrat tot, a pesar d'això, a pesar de tot, com déiem ahir, per consegüent, en conseqüència, per dir-ho d’una altra manera, d’una banda, d’una altra banda, d'altra banda, doncs (intercalat), però (intercalat), d'entrada, amb tot, etc. En algunes obres gramaticals aquests elements reben el nom de connectors discursius o bé connectors parentètics:

No ha estudiat gens. No obstant això, ha aprovat tot el curs.

Estava molt vigilat. No sabem, doncs, com va aconseguir fugir de la presó.

En realitat, sempre estava en contra de tot.

El teu germà, de tota manera, no vindrà.

Sens dubte, era el millor dels candidats que es van presentar a la plaça.

Si algun d’aquests complements oracionals encapçalen la frase i no es troba en posició inicial absoluta, van usualment darrere de punt, punt i coma o dos punts; però si l’oració va unida a una oració anterior per mitjà de les conjuncions io, cal posar una altra coma davant de la conjunció:

L’esmentat joc té dos grans mèrits: d’una banda, permet reflexionar sobre el que s’escolta, analitzar i recuperar, deduir i traure conclusions, i, d’una altra, permet abordar una peça sense cap prejudici.

No obstant això, en construccions senzilles és lícit prescindir d’alguna de les dues comes o de les dues, segons convinga:

Volíem anar al concert; per tant, vam anar a comprar les entrades. (Solució estàndard amb dues oracions juxtaposades separades per punt i coma.)

Volíem anar al concert, i, per tant, vam anar a comprar les entrades. (Solució estàndard, on en compte de dues oracions juxtaposades tenim dues oracions coordinades, unides per la conjunció i, amb coma davant d'aquesta i, atés que en la segona oració hi ha també comes, i amb comes que aïllen el connector discursiu a més. Observem que, estructuralment, el punt i coma és equivalent a coma més i.)

Volíem anar al concert, i per tant vam anar a comprar les entrades. (Se suprimeixen les comes que aïllaven el connector discursiu atenent el fet que es troba ja en el segon nivell de la jerarquia entonativa, jerarquia marcada per la coma que separa les dues oracions.)

Volíem anar al concert i, per tant, vam anar a comprar les entrades. (Se suprimeix la coma que separa les oracions atenent la senzillesa de l'estructura.)

Volíem anar al concert, i per tant, vam anar a comprar les entrades. (Aquesta solució viola la norma que diu que els elements intercalats s'han d'aïllar amb comes; tanmateix, es pot veure fins i tot en tractats i obres gramaticals, com a llicència.)

Cal advertir, però, que en molts casos no es pot prescindir de la coma davant de la conjunció:

En la major part de les ocasions, cal actuar amb rapidesa, i(,) en altres casos, cal meditar molt la decisió a prendre. (La coma davant de la i és necessària per a separar les dues oracions i indicar que el complement avantposat En la major part de les ocasions afecta només la primera oració i no la segona. Pel que fa a la coma darrere de la i, és aconsellable per tal d'aïllar el complement en altres casos, encara que de vegades se suprimeix per simplificació. Una altra possible solució és mantindre la coma davant de la i i suprimir les comes que aïllen els complements, atenent el fet que ja no es troben en el primer nivell de la jerarquia entonativa: En la major part de les ocasions cal actuar amb rapidesa, i en altres casos cal meditar molt la decisió a prendre.)

* En la major part de les ocasions, cal actuar amb rapidesa i, en altres casos, cal meditar molt la decisió a prendre. (Si suprimim la coma davant de la i, en altres casos quedaria com un fals incís, i la segona oració quedaria afectada també pel primer complement: * En la major part de les ocasions, cal actuar amb rapidesa i cal meditar molt la decisió a prendre, la qual cosa és absurda.)

Si fa bon temps, intentarem arribar al cim, i(,) si fa boira, ens quedarem a la tenda. (Igualment, la coma davant de la i és necessària per tal de deixar clar que la primera oració subordinada avantposada afecta només la primera oració. També seria possible, segons hem indicat en el primer exemple, Si fa bon temps intentarem arribar al cim, i si fa boira ens quedarem a la tenda.)

* Si fa bon temps, intentarem arribar al cim i, si fa boira, ens quedarem a la tenda. (La supressió de la coma davant de la i fa que quede aïllat si fa boira com a fals incís, de manera que quedaria: * Si fa bon temps, intentarem arribar al cim i ens quedarem a la tenda, cosa també absurda.)

  • Se separen amb coma cert tipus d'oracions tradicionalment incloses entre les subordinades adverbials que no equivalen a un simple complement circumstancial, sinó a un complement oracional; és a dir, es tracta d`oracions que no indiquen una mera circumstància de l'acció verbal (de lloc, temps, manera, causa, condició, oposició...), sinó que o bé afegeixen a aquesta circumstància un matís explicatiu, o bé afecten tota l’oració explicant-la o matisant-la d’alguna manera o afegint-hi una informació complementària, fet que implica una pausa en la dicció:

L’expedient s’ha de tramitar en un termini d’un mes, com indica l’article 27. (Si no posem la coma, la subordinada indicaria únicament la manera com s’ha de tramitar l’expedient.)

El Congrés dels Diputats té entre 300 i 400 membres, d’acord amb la Constitució Espanyola.

Ho faré, encara que hi estic en contra. (Es tracta d’una explicació, més que d’un complement circumstancial que expresse oposició. Si no posem coma, seria més normal el verb en subjuntiu: Ho faré encara que hi estiga en contra.)

Hi anirem demà, sempre que no ploga. (Hi ha una pausa que afegeix a la condició un matís explicatiu. Comparem amb el cas d'una condició simple amb si, sense coma: Hi anirem demà si no plou.)

Deu estar encara malalt, perquè no l’hem vist en tota la setmana. (Evidentment, perquè no l’hem vist en tota la setmana no és la causa de deu estar encara malalt, sinó un comentari, una informació complementària que ens porta a afirmar el que és diu en l'oració principal; per tant, es tracta d'una oració que fa de complement oracional i se separa amb coma.)

Han suspés el concert, ja que no hi havia públic. (En aquest cas, no hi havia públic sí que és la causa de la suspensió del concert. Tanmateix, la informació que volem comunicar és Han suspés el concert, mentre que ja que no hi havia públic és una informació complementària. Observem que aquesta frase no seria una resposta adequada a Per què han suspés el concert?, que requeriria Han suspés el concert perquè no hi havia públic, on perquè no hi havia públic sí que faria la funció de complement circumstancial de causa.)

És impossible que aprove, ja que no ha estudiat gens.

Calcula l’àrea d’un cercle, sabent que el seu radi mesura 3 m. (Sabent que el seu radi mesura 3 m no és un complement circumstancial de manera ni de cap altre tipus, sinó que introdueix una dada per a fer el càlcul; es tracta, per tant, d'un complement oracional, i cal separar-lo amb coma. Cf. amb Calcula l’àrea d’un cercle aplicant la fórmula corresponent, on aplicant la fórmula corresponent sí que és un vertader complement circumstancial de manera.)

Calcula la hipotenusa d’un triangle rectangle, si els dos catets mesuren, respectivament, 3 m i 4 m. (Igualment, si els dos catets mesuren... no és una condició que haja de complir-se per a efectuar el càlcul, sinó una dada necessària. Cf. amb Calcula la hipotenusa d’aquest triangle si coneixes el teorema de Pitàgores; en cas contrari, estudia-te'l, on si coneixes el teorema de Pitàgores sí que és una vertadera circumstància condicional.)

No m'agrada gens ni mica, si vols que et diga la veritat(Evidentment, si vols que et diga la veritat no és la condició perquè es complisca o no l'oració principal No m'agrada gens ni mica; es tracta, doncs, d'un complement oracional i cal separar-lo amb coma.)