El verb dormir, intransitiu, fa referència a l’acció de trobar-se en l’estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions vitals:
Anit no vaig poder dormir.
Necessita dormir almenys set hores cada dia.
En canvi, el verb adormir, transitiu, fa referència a l’acció de fer dormir una altra persona:
El xiquet està molt nerviós i no puc adormir-lo.
L’anestesista ja ha adormit el pacient.
Usat com a verb pronominal, adormir fa referència al fet de començar a dormir, i també al fet de no posar la intensitat que cal en la realització d’una cosa:
Quan anem al cine, sempre s’adorm.
No puc adormir-me, i demà he d’alçar-me de bon matí.
No t’adormes, que hem d’acabar a les dotze!
I, finalment, també s’usa aquest verb per a indicar la pèrdua de sensibilitat d’algun membre:
Se m’ha adormit la cama.