Les oracions substantives de relatiu són aquelles que no tenen antecedent explícit ni implícit.
Per a clarificar la sintaxi d'aquestes oracions, cal diferenciar les funcions que pot realitzar l'oració de relatiu com a tal dins de l'oració principal, de les funcions que compleix el relatiu dins de la seua pròpia oració.
Com el seu nom indica, l'oració substantiva de relatiu pot realitzar les diverses funcions d'un substantiu o d'un sintagma nominal, amb preposició o sense:
Ajudarem (a) qui ens ho demane. (Complement directe.)
Busca els qui hem vist abans. (Complement directe.)
Han concedit l'ajuda als qui l'han sol·licitada. (Complement indirecte.)
Cal pensar sempre en els qui passen fam. (Complement de règim.)
No ens conformem mai amb el que tenim. (Complement de règim.)
No vull parlar amb qui no respecta l'interlocutor. (Complement circumstancial de companyia.)
No sabem encara per on anirem. (Complement circumstancial de lloc.)
Faré el treball quan puga. (Complement circumstancial de temps.)
Canta com tu saps fer-ho. (Complement circumstancial de manera.)
Quan l'oració de relatiu fa de complement directe, és possible usar la preposició a davant del relatiu qui:
La policia sanciona (a) qui condueix sense el cinturó de seguretat.
Estimeu a qui us estima. (Tirant lo Blanch.)
Com podem observar en els exemples anteriors, les oracions substantives de relatiu poden ser introduïdes per un adverbi relatiu o per un pronom relatiu. Quan l'introductor és un adverbi relatiu (com, quan, on), tant l'oració com la partícula fan la funció de complement circumstancial, respectivament, de manera, temps i lloc.
Pel que fa a l'ús dels pronoms relatius (qui, sense determinant, o qui, que, amb certs determinants), cal distingir si el referent és animat o no. Quan el referent és inanimat o abstracte, s'usa el pronom que precedit de l'article definit o d'un demostratiu:
No m'agrada gens el que / allò que dius.
Fes el que / allò que consideres convenient.
Les sol·licituds es presentaran d'acord amb el que / allò que disposa la resolució.
El que passa és que no escoltes el que / allò que et diuen.
Quan l'antecedent és personal, és possible usar la forma qui, sense determinants ni quantificadors i amb el verb sempre en singular, o bé qui o que precedits de l'article definit o de certs pronoms: el qui/que, la qui/que..., aquell qui/que, aquella qui/que..., qualsevol qui/que, tothom qui/que:
Qui diga això s'equivoca.
El qui/que diga això s'equivoca.
Tots els qui/que han pronosticat que hi hauria govern abans de l'estiu s'han equivocat.
Les qui/que diguen això s'equivoquen.
Tothom qui/que diga això s'equivoca.
Qualsevol qui/que diga això s'equivoca.
De les dues possibilitats (el qui, la qui..., aquell qui, aquella qui..., qualsevol qui, tothom qui..., o el que, la que..., aquell que, aquella que..., qualsevol que, tothom que...), la primera (amb qui) és la que correspon als registres més formals i a l'ús més tradicional.
En canvi, amb altres indefinits, s'usa exclusivament que.
Vindrà algú que no t'agradarà. (No és possible * ... algú qui ...)
Han parlat molts que no saben el que diuen. (No és possible * ... molts qui ...)
No parleu amb ningú que no conegueu. (No és possible * ... ningú qui ...)
Com podem observar en tots els exemples anteriors, independentment de la funció que faça l'oració de relatiu dins de l'oració principal, en les oracions substantives de relatiu els pronoms qui, que, dins de la seua pròpia oració, només poden exercir les funcions de subjecte, de complement directe o d'atribut:
Ajudarem (a) qui ho demane. (Subjecte.)
Busca els qui hem vist abans. (Complement directe.)
Han concedit l'ajuda als qui l'han sol·licitada. (Subjecte.)
Cal pensar sempre en els qui passen fam. (Subjecte.)
No ens conformem mai amb el que tenim. (Complement directe.)
No val la pena parlar amb qui no respecta l'interlocutor. (Subjecte.)
La policia sanciona (a) qui condueix sense el cinturó de seguretat. (Subjecte.)
Estimeu a qui us estima. (Subjecte.)
No m'agrada gens el que dius. (Complement directe.)
Fes el que consideres convenient. (Complement directe.)
Les sol·licituds es presentaran d'acord amb el que / allò que disposa la resolució. (Complement directe.)
El que passa és que no escoltes. (Subjecte.)
Qui diga això s'equivoca. (Subjecte.)
El qui diga això s'equivoca. (Subjecte.)
No parleu amb ningú que no conegueu. (Complement directe)
Ell ja no és el qui era. (Atribut.)
Per aquest motiu, resulten mal formades oracions com les següents:
* He vist els/als qui tens mania. (És incorrecta perquè el relatiu fa de complement indirecte. En canvi, seria correcta He vist aquells a qui / aquells als quals tens mania, on la introducció del demostratiu converteix l'oració subordinada en adjectiva especificativa, amb el demostratiu com a antecedent, i on usem un relatiu habitual amb preposició.)
* Busca els de(ls) qui/que hem parlat. (És incorrecta perquè es tracta d'una oració substantiva on el relatiu fa de complement de règim.)
* Busca aquells dels qui hem parlat. (A pesar d'haver-se introduït aquell, de manera similar a la construcció aquell qui en una oració substantiva de relatiu, hi ha un contacte entre la preposició i l'article, i el pronom qui continua funcionant com a complement de règim en una oració substantiva, cosa que és incorrecta.)
* Busca aquells dels que hem parlat. (Ací podem considerar que aquells és l'antecedent, i que per tant es tracta d'una oració adjectiva especificativa. Però hi ha contacte entre l'article i el pronom àton que, contacte que vam veure en l'apartat corresponent que és incorrecte excepte en cas d'elisió de l'antecedent. En canvi, serien correctes Busca aquells de qui hem parlat / Busca aquells dels quals hem parlat, on la presència del demostratiu converteix la subordinada en adjectiva especificativa i el relatiu amb preposició està ben construït).
* Pregunteu a les de qui tingueu l’adreça. (Incorrecta perquè el relatiu fa de complement del nom. Seria correcte Pregunteu a aquelles de qui / a aquelles de les quals tingueu l'adreça.)
* Parla només amb els qui confies. (Incorrecta perquè confiar regeix un complement de règim. Seria correcte Parla només amb aquells en qui / aquells en els quals confies.)
* No podem repetir una altra vegada el que ja hem parlat. (Incorrecta perquè parlar requereix un complement de règim i no un complement directe. Seria correcte No podem repetir una altra vegada allò de què ja hem parlat.)
En aquests casos, és necessari, doncs, introduir un antecedent format per un demostratiu de llunyania (aquell..., allò) o bé un substantiu:
He vist les persones a qui / les persones a les quals tens mania. = He vist aquells a qui / aquells als quals tens mania.
Busca els candidats de qui / els candidats dels quals hem parlat. = Busca aquells de qui / aquells dels quals hem parlat.
Pregunteu a les clientes de qui / a les clientes de les quals tingueu el telèfon. = Pregunteu a aquelles de qui / a aquelles de les quals tingueu el telèfon.
Parla només amb els veïns en qui / amb els veïns en els quals confies. = Parla només amb aquells en qui / amb aquells en els quals confies.
No podem repetir una altra vegada els temes de què / els temes dels quals ja hem parlat. = No podem repetir una altra vegada allò de què ja hem parlat.
Quan la preposició que introdueix l'oració de relatiu coincideix amb la que introdueix l'antecedent, és preferible, com hem vist més amunt, repetir la preposició tant si l'antecedent és un pronom com si l'antecedent és un substantiu (cas que ja hem vist en l'apartat sobre les oracions adjectives especificatives):
No podem parlar una altra vegada dels temes de què / dels temes dels quals ja hem parlat. = No podem parlar una altra vegada d'allò de què ja hem parlat.
Em referisc al mateix problema a què / al mateix problema al qual tu et referies abans. = Em referisc a allò a què tu et referies abans.