Morfològicament, el pronom adverbial hi és invariable. Dins del conjunt de l’oració, aquest pronom pot exercir les funcions sintàctiques següents:
a) Pronominalitza un complement de règim (és a dir, un complement requerit pel significat del verb que no és directe ni indirecte) introduït per qualsevol preposició que no siga de (excepte per a):
Li costà bastant acostumar-se a la nova situació, però al final s’hi acostumà. (Hi = a la situació.)
No li agrada trobar-se en situacions noves, però al final s'hi acostuma. (Hi = a les situacions noves. Observem que el sintagma al qual substitueix el pronom hi ha de fer la funció de complement de règim en l'oració en què es troba el pronom; la funció que exercisca el substantiu antecedent en la seua oració no és pertinent per a la pronominalització.)
Et conformes amb aquest sou? Doncs jo no m’hi conformaria. (Hi = amb aquest sou.)
A fer coses que se n’ixen de la rutina, ell no s’hi atrevirà mai. (Hi = a fer coses...)
En el treball no hi pensa mai. (Recordem que l’ús de la coma en les tematitzacions a l’esquerra és optatiu.)
A la despesa tots hi hem de contribuir.
Jo també hi optaré, per aquella plaça. (Recordem que l’ús de la coma en les tematitzacions a la dreta és obligatori.)
A una plaça tan bona, ell no hi renunciarà mai.
A la sol·licitud presentada, caldrà adjuntar-hi els documents indicats en l’annex.
Sobre aquesta qüestió, ens hi hem de pronunciar tots encara que no ens agrade fer-ho.
Si sobre un cos en repòs no hi actua cap força, o la suma de les forces que hi actuen és nul·la, aquest continuarà en repòs.
Contra aquesta resolució s’hi pot recórrer en reposició (o bé: Contra aquesta resolució s’hi pot presentar un recurs de reposició.)
No pronominalitzen els complements de règim introduïts per per a:
Per a escriure, la ploma ja no s’utilitza a penes.
Decididament, per a dir el que no pense jo no servisc.
En general, com s’esdevindria amb un altre complement seleccionat pel verb (com el directe o l’indirecte), perquè siga possible la pronominalització l’antecedent ha d’estar exprés en el context, siga en una oració anterior o posterior o siga desplaçat per tematització. En canvi, no és convenient la pronominalització quan el verb s’usa de manera absoluta, és a dir, quan no hi ha un antecedent exprés:
Esperàvem el catedràtic, però aparegué el substitut. (El verb aparéixer requereix un complement de règim, que, en cas de trobar-se exprés en el context, seria substituïble per hi; però en aquest cas el complement no es troba exprés, i el verb és usat de manera absoluta. Compareu amb Aquest xiquet menja poc, on el complement directe, que indicaria allò que el xiquet menja, es troba absent.)
Després d’acabar l’exemple, el professor va introduir un nou tema. (En la lliçó, en el discurs...; l’antecedent no és explícit i no cal explicitar-lo. Si posàrem el professor va introduir-hi un nou tema, entendríem que va ser «en l’exemple», la qual cosa seria falsa.)
Perquè siga possible la pronominalització, és necessari que concórreguen diverses circumstàncies. (Ací el verb concórrer també està usat de manera absoluta; no es troba exprés el possible antecedent. Compareu amb En aquest cas hi concorren diverses circumstàncies.)
No pronominalitzen els elements avantposats per rematització o focalització, és a dir, aquells que no expressen el tema o informació coneguda, sinó la informació nova que s’aporta i es pretén destacar; no pronominalitza tampoc l’element avantposat en les construccions clivellades o pseudoclivellades, és a dir, aquelles en què el rema és introduït pel verb ser i représ per una oració de relatiu o amb la conjunció que:
En el curs d’estiu, vull inscriure’m, i no en els tallers de pràctiques. (Compareu amb Les claus, he perdut, i no la cartera, on les claus no se substitueix per cap pronom. Es tracta d’un fenomen distint de la tematització, on sí que hi ha pronom quan substitueix un complement exigit per la semàntica del verb: En el curs d’estiu, m'hi vull inscriure perquè el trobe molt interessant; Les claus, les he perdudes en eixir de casa.)
És en el curs d’estiu que/on vull inscriure’m, i no en els tallers de pràctiques. (Compareu: És la clau el que he perdut, no la cartera.)
A algun lloc anirem de vacances, no et preocupes. (Compareu amb Algun lloc trobarem per a anar de vacances, no et preocupes, on algun lloc no se substitueix per cap pronom.)
b) Pronominalitza els complements de situació o de direcció seleccionats per verbs com ser, estar, viure, residir, trobar-se, anar, passar, arribar...:
Quan vaig arribar a la festa, els meus amics ja hi eren.
Ahir vaig anar a casa de Sara i hi vaig estar tota la vesprada.
M’agrada molt aquest barri, i hi pense viure sempre.
Ves cap a l’auditori, i ens hi trobarem.
—Has anat alguna vegada a Berlín? —Pensava anar-hi a la tardor.
L’important no és la meta, sinó el camí que cal fer per a arribar-hi.
Jo sempre vaig per aquest camí. Tu no hi passes?
Tanmateix, no hi ha pronominalització quan el verb s’usa amb un sentit díctic, és a dir, quan l’eventual complement no s’expressa perquè s’identifica amb la situació espacial d’algun dels interlocutors, o quan el verb s’usa de manera absoluta:
El meu fill arribarà abans de Nadal. (Normalment, el verb arribar porta un complement que indica el lloc on s’arriba. Però en aquest cas el complement seria el lloc on es troba l’emissor o el receptor del missatge, i no s’expressa.)
No entres, que estic vestint-me. (= No entres ací, on soc jo. Compareu amb: La cova és un lloc molt perillós; et recomane que no hi entres = ... que no entres a la cova.)
—No hi havia assaig aquesta vesprada al local? —Sí, ara me’n vaig. (= Ara isc; no cal explicitar cap a on. Compareu amb: Sí, ara me n’hi vaig (o Sí, ara hi vaig. = ara vaig precisament al local.)
En canvi, la pronominalització sí que és possible quan l’antecedent es troba exprés (tematitzat o en una oració diferent), encara que siga per mitjà d’un adverbi amb funció díctica:
Aniré a casa de Laura, però allí no m’hi pense quedar.
Ací hi arribaran demà.
c) També pot representar un complement circumstancial de lloc introduït per una preposició que no siga de, encara que no siga seleccionat pel verb. La pronominalització és habitualment possible quan l’element a substituir ha aparegut en una oració anterior o és el tema (en el sentit d’«informació coneguda», dins l’oposició tema-rema) de l’oració en què apareix el pronom:
A mi m’agrada sopar a la cuina, però la meua germana no hi sopa mai. (El pronom hi té com a antecedent la cuina, que és el tema de l’oració en què es troba i fa de complement circumstancial de lloc del verb sopar.)
―Dinarem diumenge a casa dels meus pares? ―A casa dels teus pares ja hi vam dinar la setmana passada.
L’obra és d’una gran lleugeresa: hi abunden els números de conjunt, i les àries no solen ser massa elaborades (sovint són senzilles cavatines). (En la primera oració darrere dels dos punts ―hi abunden...― la pronominalització és adequada, ja que el pronom hi substitueix un complement circumstancial de lloc; en la segona no és possible ―* hi solen, * en solen―, ja que el pronom substituiria un complement del nom ―les àries― que fa de subjecte situat davant del verb ser.)
A mi m’agrada estudiar a la biblioteca, però ella no hi estudia a gust.
A la biblioteca de la facultat, s’hi estudia molt a gust. (La pronominalització és adequada si l’element substituït, en aquest cas a la biblioteca de la facultat, és el tema del qual es parla, per exemple quan la frase és una resposta a la pregunta Què et sembla la biblioteca de la facultat?)
Pel que fa a la Marina, s’hi esperen forts ruixats durant el cap de setmana. (A la Marina, element pronominalitzat com a complement circumstancial, és el tema anunciat i destacat sobre el qual es parla en l’oració. Les expressions pel que fa..., quant a..., respecte a... solen destacar elements respecte a un conjunt que sol haver estat prèviament mencionat.)
En canvi, els complements que no són seleccionats pel verb no requereixen pronominalització quan encapçalen l’oració i no en són essencialment el tema o informació coneguda, o bé s’interpreten merament com una condició o situació espacial o temporal que delimita el context en què l’oració és vertadera o falsa, com un canvi d’ordre merament estilístic, etc.:
A la biblioteca de la facultat, s’estudia molt a gust i sovint es fan grans amistats. (Aquesta frase, sense pronominalització, podria iniciar una conversa o una narració. En aquest cas, A la biblioteca de la facultat no seria el tema en el sentit d’«informació coneguda», sinó un marc espacial en què ens situem per a afirmar o negar el contingut de l’oració.)
A biblioteca de la facultat, els llibres es deixen damunt de les taules. (El vertader complement circumstancial és damunt de les taules; per tant, no cap la pronominalització.)
A la Marina s’esperen forts ruixats durant el cap de setmana. (A la Marina no és el tema com a informació coneguda, sinó el marc circumstancial que ens delimita l’espai on és cert o fals el contingut de l’oració.)
Doncs, vertaderament, a casa dels teus pares es menja molt bé.
Escolta, en aquest despatx fa molt de fred, no?
A continuació s’indiquen les condicions necessàries per a poder gaudir de la beca.
En el capítol segon s’estudien les aplicacions lineals entre espais vectorials.
En aquelles circumstàncies tan difícils, no podíem fer res més.
d) Pot pronominalitzar, de manera optativa, els complements de les locucions prepositives (a) dins, al damunt, al davall, al capdamunt, al capdavall, al capdavant, a sobre, a sota, al davant, al darrere, al voltant, a prop, enfront, a favor, en contra..., malgrat que estiguen introduïts per de:
Vam fer la marxa d’aproximació a la muntanya, i l’endemà (hi) pujàrem al capdamunt.
Els cúmuls globulars no es troben al centre de la Via Làctia, sinó que (hi) formen un gran halo al voltant.
Jo passaré a arreplegar Sònia, ja què (hi) visc molt a prop.
L’empresa funcionava molt malament; per això, (hi) han posat un nou gerent al capdavant.
Els diputats del Grup Mixt presentaren el projecte de llei, però la resta de grups (hi) votaren en contra.
e) Pot representar també un complement circumstancial de manera, instrument o companyia:
―Per què camina sempre de puntetes? ―Hi camina perquè no vol que la senten.
D’aquesta manera com m’has parlat, no vull que m’hi parles mai més.
M’agrada molt aquest llapis, però no té punta i no hi puc dibuixar.
Amb aquesta eina hi podrem reparar l’aparell.
Abans treballava amb Pau, però ara ja no hi treballe.
Com en el cas dels complements circumstancials de lloc, en aquest tipus de complements la pronominalització és habitual quan l’antecedent es troba en una oració anterior o posterior o quan es troba desplaçat per tematització. En canvi, no hi ha pronominalització quan l’antecedent encapçala l’oració i expressa la condició o situació que emmarca el context en què l’oració és vertadera o falsa:
Amb aquesta nova cap, tothom treballa molt a gust. (= Des que està la nova cap, com que hi ha la nova cap, quan està la nova cap... Compareu, en canvi, amb Amb aquesta nova cap tothom hi treballa molt a gust, on hi substituiria merament el complement circumstancial de companyia desplaçat: = Tothom treballa molt a gust amb ella.)
f) Pronominalitza l’atribut dels verbs quasicopulatius com tornar-se, posar-se, quedar-se, restar, continuar, mantindre’s, conservar-se, trobar-se, sentir-se, mostrar-se, aparéixer, presentar-se, revelar-se, acabar, anar, vindre, eixir, sortir, etc.:
Em van dir que, amb el temps, es tornaria groga, però no s’hi va tornar. (Hi = groga.)
Tots es van posar dempeus, excepte ell, que no s’hi va posar. (Hi = dempeus.)
Abans em sentia malament, però ja no m’hi sent. (Hi = malament.)
Ell es conserva molt jove, i ella s’hi conserva més encara. (Hi = molt jove.)
―M’he quedat blanc. ―Jo també m’hi he quedat en sentir la notícia. (Hi = blanc.)
Pararàs/Acabaràs afònic, i hi pararàs/acabaràs prompte si crides tant. (Hi = afònic.)
―Aparegué cansat, veritat. ―Vertaderament, hi aparegué. (Hi = cansat.)
Abans la camisa m’anava / em venia estreta, però me l’han arreglada i no m’hi va/ve. (Hi = estreta.)
―Mentir no pot eixir gratis. ―Tant de bo no hi poguera eixir mai. (Hi = gratis.)
L’atribut del verb fer-se, en general, també pronominalitza amb hi. Tanmateix, quan indica l’exercici d’un ofici o professió, o té el significat de ‘passar a formar part’, se substitueix per en, i amb el significat d’‘esdevenir, tornar-se’, és admissible la pronominalització amb hi o en:
Em van dir que, amb el temps, es faria més ample, però no s’hi va fer. (També és admissible ... però no se’n va fer.)
g) Pronominalitza els complements predicatius, tant si es refereixen al subjecte com si es refereixen al complement directe, i tant si és seleccionat pel verb com si no ho és:
Jo he arribat molt cansat, però crec que tots hi hem arribat. (Hi = molt cansats.)
―Ella actua de protagonista? ―És clar que hi actua. (Hi = de protagonista.)
Aquestes coses abans em posaven nerviós, però ara ja no m’hi posen. (Hi = nerviós.)
Irene ha entrat de cuinera, però Núria no hi ha volgut entrar. (Hi = de cuinera.)
Esperava que el nomenaren director general; però al final no l’hi han nomenat. (Hi = director general.)
Maria és russa, però jo no la hi feia, perquè parla valencià molt bé. (Hi = russa.)
Han servit el café calent, però la llet no la hi han servida. (Hi = calenta.)
h) Pronominalitza un complement d’un adjectiu o participi en funció d’atribut o predicatiu introduït per preposicions distintes de de:
Li hem fet una nova proposta, però ella no hi està conforme. (Hi = amb la proposta.)
En aquest tema de què em parles, no hi estic interessat. (Hi = en aquest tema de què em parles.)
Per les noves teories recentment aparegudes, no s’hi sentia atret. (Hi = per les noves teories recentment aparegudes.)
Amb l’atribut del verb ser, és possible la pronominalització amb hi o en:
En astronomia, ella hi és molt versada. (També és possible ...ella n’és molt versada.)
No vull parlar del tabac davant de Jordi, ja que ell hi era addicte. (També és possible ...ell n’era addicte.)
Sempre es queixa del fred; hi és molt sensible. (També és possible ...n’és molt sensible.)
i) Acompanya els verbs de percepció (veure-hi, sentir-hi, palpar-hi, etc.) quan s’usen intransitivament, i el verb haver-hi emprat com a impersonal:
Devia haver-hi més de cinc-centes persones.
No m’hi veig bé; hauré d’anar a l’oculista.
j) Apareix en determinades expressions lexicalitzades:
No s’hi val fer trampes.
Fa poc que visc ací i encara no m’hi trobe.
_________________________________________________________________