S’escriu amb majúscula quan es tracta d’un nom propi que fa referència a un territori unit per un marc institucional, juntament amb tots els substantius i adjectius que el componen:
L’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi d’Orient es van crear després de la mort de Teodosi.
És un territori que pertanyia al Sacre Imperi Romanogermànic.
S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi de la institució individualitzada que es refereix a un context històric determinat, però els adjectius concretitzadors que l’acompanyen i no formen part del nom propi van en minúscula:
La invasió dels bàrbars va provocar la caiguda de l’Imperi romà.
L’Imperi otomà va ser governat per la dinastia Osman.
Napoleó va estendre els ideals de l’Imperi per tot Europa.
El Segon Imperi francés fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870. L’Imperi va ser proclamat pel llavors president de França Lluís Napoleó Bonaparte.
En canvi, la paraula imperi s’escriu amb minúscula quan es refereix a la influència política, econòmica i cultural que exerceix un estat sobre altres:
L’imperi americà exerceix una forta influència cultural.
Igualment, s’escriu en minúscula quan s’usa com a genèric i no es tracta del nom propi d’un estat: l’imperi alfonsí, l’imperi de Carles I, l’imperi espanyol, l’imperi inca, imperi napoleònic...
També va en minúscula en l’expressió imperi de la llei:
Tot ciutadà està sotmés a l’imperi de la llei.