Morfològicament, el pronom en pot adoptar quatre formes diferents segons la seua relació amb el verb a què s’adjunta. En posició proclítica, s’usa la forma reforçada en quan el verb comença per consonant, i la forma elidida n’ quan el verb comença per vocal o h; en posició enclítica, s’usa la forma plena -ne quan el verb acaba en consonant o semivocal, i la forma reduïda ’n quan el verb acaba en vocal.
Una de les funcions sintàctiques essencials del pronom en és la funció partitiva, és a dir, la de substituir un substantiu indeterminat, és a dir, sense cap especificador o bé acompanyat d’un article indefinit o d'un quantificador (numeral, quantitatiu o indefinit), pres en sentit partitiu:
Necessites fulls? No, en tinc tres.
Tens gana? —No en tinc gens.
Volia taronges, però no n’he trobades.
Ha arribat algun paquet per a mi? —Sí, n’acaba d’arribar un.
En aquesta funció, pot substituir un sintagma nominal indeterminat sencer:
Vols aigua de l’aixeta? —No, no en vull.
Queden llibres de poesia? —Sí, és clar que en queden.
O bé només el nucli d’aquest sintagma nominal, de manera que pot mantindre’s en l’oració el quantificador o un complement del sintagma:
Vols aigua de l’aixeta? —No, en vull de la font.
Tens llibres de poesia? —No; només en tinc d’assaig.
Tens llibres de poesia? —No; només en tinc alguns d’assaig.
Si en el sintagma resultant de la substitució hi roman un complement representat per un adjectiu o un sintagma adjectival, per un participi o per un possessiu, aquest pren la preposició de:
Has llegit algun llibre aquest estiu? —Sí, n’he llegit dos de molt interessants.
De cadires, a la sala n'hi ha una de trencada.
Si no tens corbata, te'n deixaré una de meua.
En canvi, quan en l’oració en què ens plantegem usar el pronom en el sintagma objecte de possible pronominalització és definit, és a dir, està precedit per un article definit, un demostratiu o un possessiu, la pronominalització per mitjà de en és impossible, tant si es pretén substituir tot el sintagma com si en l’oració hi roman el determinant:
Has llegit el llibre que et vaig prestar? —Sí, l’he llegit. (= Sí, he llegit el llibre que em vas prestar. Aquest sintagma és definit, i la pronominalització per mitjà de en és impossible; pertoca la pronominalització per un pronom habitual de complement directe, en aquest cas, el.)
Has llegit algun llibre aquest estiu? —Sí, he llegit aquest / el teu / el que em vas prestar. (Hem suprimit llibre, nucli del sintagma nominal; però el sintagma en què es trobaria aquest nucli és definit en aquests casos —aquest llibre / el teu llibre / el llibre que em vas prestar—, com s'observa pels determinants que romanen en l'oració —demostratiu, article definit o possessiu—; per tant, la pronominalització és impossible. Observem que en l'oració antecedent el sintagma algun llibre sí que és indefinit; tanmateix, el criteri pertinent a l'hora de pronominalitzar és que el sintagma siga indefinit en l'oració on hauria de trobar-se el pronom en, criteri que en aquest cas no és compleix. En canvi, seria correcte, per exemple: Sí, n'he llegit un/tres/alguns dels que hem van prestar, on l'especificador que roman és un quantificador, és a dir, un numeral, quantitatiu o indefinit.)
Has llegit els dos llibres que et vaig prestar? No, només n’he llegit un. (El sintagma els dos llibres que et vaig prestar és definit en l’oració antecedent; però com que l’oració on ens plantegem la pronominalització seria només he llegit un llibre, i en aquesta el sintagma objecte de pronominalització —un llibre— és indefinit, la pronominalització per mitjà de en és procedent.)
En aquesta funció partitiva, perquè siga possible la substitució per en, el sintagma nominal pronominalitzat, o bé el sintagma nominal del qual s’ha pronominalitzat el nucli, ha de realitzar, en l’oració en la qual es trobaria, una de les següents funcions gramaticals:
1) Complement directe:
Portes paraigua? —No, no en porte. (= No porte paraigua.)
De regals, n’he comprats alguns. (= He comprat alguns regals.)
—Hi ha prou cadires per als convidats? —Sí que n’hi ha. (Atés que adoptem el criteri de la no-concordança del verb haver-hi, el sintagma nominal prou cadires es considera el complement directe, i per tant és pronominalitzable.)
2) Subjecte posposat de certs verbs intransitius:
De les seues novel·les, n’han aparegut només algunes. (= Han aparegut només algunes de les seues novel·les.)
—Han arribat els músics? —Només n’han arribat dos. (= Han arribat dos músics.)
En naixen molts encara, de llops.
De coses estranyes, encara en passaran més.
Dels llibres de la col·lecció, me’n falten tres.
De cadires, encara en calen dues més.
D’autobusos cap a Conca, encara n’ixen.
D’aigua, n’ha caigut un cabàs.
De plats, se n’han trencat alguns.
Antigament, de vaixells se n’enfonsaven tots els anys.
Recordem que el sintagma subjecte ha de ser indefinit, i, si hi roman algun quantificador, aquest ha d’anar posposat al verb perquè siga possible la pronominalització:
—Han arribat tots els autobusos? —Només ha arribat el primer. (No seria correcte pronominalitzar perquè el sintagma subjecte el primer dels autobusos no és indefinit, ja que està determinat per l’article definit el.)
Dels autobusos, alguns ja han eixit. (No és possible tampoc la pronominalització perquè el quantificador alguns, que es manté en l’oració, va anteposat al verb, i, per tant, no representa un subjecte posposat.)
En canvi, pronominalitzarem en el cas d’oracions interrogatives introduïdes per quant:
De places, quantes n’han eixit?
Tanmateix, no tots els subjectes de verbs intransitius poden pronominalitzar. Els verbs intransitius que admeten normalment la pronominalització són els anomenats inacusatius (o ergatius), que es caracteritzen perquè tenen un subjecte que comparteix certes propietats sintàctiques amb els complements directes dels verbs transitius; per exemple, solen anar situats darrere del verb i poden aparéixer sense cap especificador: Diuen que han aparegut fantasmes en la casa; Han arribat persones il·lustres; En aquell bosc encara naixen llops; Ací passen coses estranyes; Em falten encara llibres per a completar la col·lecció; Cal paciència; Encara ixen autobusos cap a Conca; Tots els dies es trenquen plats; Cau aigua; Antigament s’enfonsaven vaixells freqüentment...
En canvi, no és habitual la pronominalització, en general, amb verbs intransitius purs:
* De xiquets, en parlen/dormen/caminen/salten/juguen/ploren/riuen a tothora.
* D’adults, en participen/discuteixen/viatgen/suen només de vegades.
* De sopranos, mira que en desafinen!
* D’estreles, només n’evolucionen / en brillen/resplendeixen a la nit.
* D’objectes, n’oscil·len / en vacil·len/tremolen/cruixen/puden.
* De cançons, encara li n’agraden / li’n plauen/desagraden.
No obstant això, amb alguns verbs intransitius purs és possible la pronominalització en alguns casos especials, com quan tenim un complement de lloc avantposat que es reprén pel pronom hi:
De xiquets, en aquesta habitació n’hi dormen dos. (En aquest cas, el pronom hi substitueix el complement locatiu en aquesta habitació, mentre que en substitueix el nucli del sintagma nominal que fa de subjecte posposat: xiquets.)
De joves, en aquest concurs no n’hi participen.
3) Subjecte d’un verb transitiu en passiva pronominal. Com en el cas anterior, el sintagma ha de ser indefinit i anar posposat, o bé introduït per quant en una oració interrogativa:
—Hi ha habitatges buits en aquest municipi? —Sí; se’n van construir molts durant la crisi.
De resolucions sobre ajudes, quantes se n’han publicat enguany?
4) Amb el verb ser, en construccions com les següents:
―Quants en som, per a fer la feina? ―En som prou.
Nosaltres en som tres. I vosaltres, quants en sou?
Fora d’aquests casos, la pronominalització és impossible:
* Dels tallers d’estiu, me n’he inscrit en tres. (Incorrecte, perquè el sintagma en tres cursos no fa cap de les funcions indicades, sinó de complement de règim introduït per la preposició en.)
* Hem posat en marxa tots els recursos, i no en diposem de més. (Incorrecte, perquè el sintagma de més recursos no fa cap de les funcions indicades, sinó de complement de règim introduït per la preposició de. En canvi, seria correcte Hem posat en marxa tots els recursos, i no en tenim més.)
* Dels territoris en disputa, els magiars només en reclamaven l’administració de tres. (= Els magiars només reclamaven l’administració de tres territoris en disputa. En aquest cas, tres territoris en disputa és un sintagma indefinit amb el quantificador nominal tres. Però aquest sintagma, el nucli del qual és territoris, no fa cap de les funcions indicades dalt, sinó que actua com a complement del nom administració; és a dir tres territoris en disputa no és el complement directe, sinó el complement del complement directe. Per tant, la pronominalització és incorrecta. En canvi, seria correcte Dels territoris en disputa, els magiars només en reclamaven tres, ja que ara tres territoris en disputa fa de complement directe. També seria correcte Dels territoris en disputa, els magiars només en reclamaven l’administració; en aquest cas, el pronom en substituiria dels territoris, complement del nom administració en funció de complement directe.)
____________________________________________________________