Omet navegació

Concili

S’escriu amb majúscula inicial quan forma part del nom propi d’una assemblea o congrés de l’Església concrets, juntament amb els substantius i els adjectius que el componen:

El Concili Vaticà II va tindre molta repercussió en tota l’Església catòlica.
El Concili de Trento va significar la reacció de l’Església catòlica contra el luteranisme.

S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament quan és introduït per l’article definit:

La Vulgata fou oficialitzada pel Concili. (Es refereix a un concili concret; expressió abreujada en lloc de, per exemple, Concili de Trento.)

Però aquest substantiu s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (aquest concili, l’esmentat concili...), o quan va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi del concili, ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:

Aquest concili és acceptat per l’Església ortodoxa de l’est com a part del Tercer Concili de Constantinoble.
El concili sobre el qual parlarà el conferenciant és el de Trento.

Igualment, el genèric s’escriu amb minúscula quan s’utilitza com a substantiu comptable en el sentit lèxic habitual, tant si s’usa en singular com en plural, o bé quan es tracta d’un genèric en plural seguit de la part específica dels noms:

Cada concili naix de l’Església i torna a l’Església.
Els concilis de Nicea, Constantinoble i Efes són els tres primers concilis ecumènics de l’Església.

Vegeu també: