Usos generals dels tractaments
Els tractaments de respecte genèrics són els mots senyor i senyora, tant davant dels noms com dels cognoms. S’escriuen amb minúscula si apareixen desplegats, però amb majúscula si es tracta de l’abreviatura o si acompanyen un tractament protocol·lari:
el Sr. Julià
l’Honorable Senyora
la senyora Peris
Pel que fa a les formes en i na, es consideren poc adequades perquè tenen un caràcter arcaïtzant. El seu ús queda limitat a personatges històrics i als topònims, i, en tot cas, s’escriuen amb minúscula:
Canet d’en Berenguer
el carrer de na Jordana
el rei en Jaume
Quant als tractaments protocol·laris, són títols honorífics o de cortesia que es donen a determinades persones en virtut de la seua dignitat, autoritat, càrrec o rellevància social.
Hi ha dos tipus de tractaments protocol·laris:
1) Els que es concedeixen a títol personal de manera honorífica (distinció, herència...), els quals tenen un caràcter vitalici.
2) Els que s’atorguen associats a determinats càrrecs en les diferents administracions (estatal, autonòmica, local, de justícia...), les institucions acadèmiques o universitàries, l’Exèrcit, l’Església i la casa reial, els quals tenen un caràcter temporal.
En l’aplicació d’aquests tractaments s’ha de tindre en compte que cal seguir un criteri de jerarquia, de la manera següent:
a) En el cas de les persones que tenen un tractament protocol·lari vitalici i ocupen un càrrec que en té associat un altre de diferent, s’ha d’aplicar el tractament de rang superior.
b) En el cas de les persones que exerceixen al mateix temps diversos càrrecs que tenen assignats tractaments diferents, s’ha d’utilitzar el que siga pertinent en el context concret.
D’una banda, els tractaments protocol·laris específics solen estar regulats normativament, i, per tant, cal ajustar-s’hi. D’altra banda, s’escriuen en majúscula, així com les seues abreviatures.
En aquest sentit, els tractaments protocol·laris tradicionals dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l’Administració general de l’Estat van quedar modificats per l’apartat tercer, punt 8, del Codi de bon govern dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l’Administració general de l’Estat, publicat el 7 de març de 2005, en què s’estableix : “El tractament oficial de caràcter protocol·lari dels membres del Govern i dels alts càrrecs serà el de senyor/senyora, seguit de la denominació del càrrec, ocupació o rang corresponent.”
Pel que fa a l’Administració de la Unió Europea, no hi ha cap normativa comunitària que regule el tractament protocol·lari dels seus càrrecs públics; en la pràctica, cada país aplica els seus usos amb l’establiment de paral·lelismes amb els seus propis càrrecs. Per exemple, es fa l’equiparació entre un diputat de les Corts Generals i un eurodiputat del Parlament Europeu, entre un comissari i un ministre, entre el president de la Comissió Europea i el president del Govern, etc.
En el llenguatge administratiu, els tractaments protocol·laris s’han utilitzat moltes vegades d’una manera abusiva i més per inèrcia que per necessitat. Tanmateix, les característiques del llenguatge administratiu modern són la concisió, la claredat i el to democràtic, i això provoca que, en l’actualitat, totes les administracions tendisquen a restringir l’ús dels tractaments protocol·laris a escrits de caràcter molt formal (certes invitacions i saludes) o a actes solemnes (lliuraments de premis, inauguracions, etc.), i, per tant, a evitar les inèrcies que els puguen perpetuar en la documentació administrativa quotidiana, com ara en els convenis i en les actes.
Vegeu també
- tractaments civils de la Comunitat Valenciana
- tractaments civils de la resta de l’Estat espanyol
- tractaments eclesiàstics
- tractaments militars
- tractaments nobiliaris