S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’una institució:
Treballa a la Diputació d’Alacant.
S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat de la institució, i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:
Pròximament la Diputació concedirà subvencions. (Es refereix a una diputació concreta; expressió abreujada en lloc de, per exemple, Diputació de Castelló.)
Però s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (la nostra diputació, aquesta diputació, l’esmentada diputació...), o quan va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de la institució, ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
Aquesta diputació obrirà les portes al públic el pròxim dia 9 d’octubre.
Això ho ha d’aprovar l’esmentada diputació.
La diputació objecte d’estudi és la de València.
Igualment, s’escriu amb minúscula quan s’utilitza com a substantiu comptable en sentit genèric, tant si s’usa en singular com en plural, o bé quan es tracta d’un genèric en plural seguit de la part específica dels noms:
Cada diputació va especificar les seues places vacants.
Les diputacions de València i Castelló col·laboren en el projecte.
També es pot escriure amb minúscula quan el genèric es refereix a l’edifici, i no a l’organisme pròpiament dit, ja que es tracta d’un ús lèxic habitual reflectit en els diccionaris (‘local de les oficines d’una diputació’):
Podem anar a peu cap a la diputació.