Exerceix la funció de complement circumstancial de lloc. Pot aparéixer en oracions adjectives, amb antecedent propi, i aleshores pot ser equivalent a les formes en què o en el qual... (amb valor de situació), o bé al qual... (amb valor de direcció); si va precedit d'una preposició amb valor distint de situació, es pot substituir pel relatiu el qual...:
Aquesta és la casa on vam passar el cap de setmana. (= Aquesta és la casa en què ... / ... en la qual ...; però no *... a què vam passar ..., *... a la qual vam passar ...)
La muntanya on volem pujar és aquella. (= La muntanya a la qual volem pujar és aquella; molt millor que * ... a què volem pujar ...)
Tanmateix, quan el valor locatiu és metafòric, és preferible usar en què o en el qual (i flexió), en compte de on:
Li va escriure una carta en què / en la qual li demanava relacions formals.
En canvi, no és possible aquesta substitució per un pronom relatiu quan l'antecedent és un adverbi:
Pots anar allà on vulgues.
També pot aparéixer en oracions substantives, sense antecedent:
Anirem on tu vulgues.
Hem arribat fins (a) on hem pogut.
Pot anar precedit de preposicions:
Al poble per on vam passar no hi havia gasolinera. (= ... pel qual vam passar ...; molt millor que *... per què vam passar ...)
Vam pujar a la torre Eiffel, des d'on es contemplava una magnífica panoràmica de París. (= ... des de la qual es contemplava ...; no és possible *... des de què es contemplava ...)
La carretera per on vinguérem estava en males condicions.
El pou d’on traiem l’aigua s’ha assecat.
El relatiu adverbial on pot anar també precedit de la preposició a amb valor propi de direcció o sense, però en els registres formals es prefereix prescindir d'aquesta preposició (excepte darrere de les preposicions cap a o fins a, on la caiguda de la a és optativa):
Aquesta és la casa a on vam passar el cap de setmana. (Preferible: Aquesta és la casa on vam passar...)
Anirem a on tu vulgues. (Preferible: Anirem on tu vulgues.)
Passarem per a on indica el mapa. (Preferible: Passarem per on indica el mapa.)
Es deixaren portar cap a on el vent se'ls enduia. (En aquest cas, és preferible mantindre la preposició cap a.)
Hem arribat fins (a) on hem pogut. (Amb la preposició fins a, la reducció a fins és optativa davant de on.)