Funcionalment, el pronom reflexiu de tercera persona es pot representar tant el complement directe com l’indirecte. A més a més, també es fa servir per a expressar un subjecte indeterminat en els verbs usats com a impersonals. Finalment, pot acompanyar els verbs pronominals; però en aquest cas no exerceix cap funció sintàctica, sinó que forma part de l’estructura del verb.
Morfològicament, el pronom es pot adoptar, anteposat al verb, la forma reforçada es o la forma reduïda s’, iposposat al verb, la forma plena -se o la forma reduïda ’s:
Es desanimava de seguida.
No s’adonaven del perill.
Estava cansant-se d’escoltar sempre el mateix.
Afanye’s o perdrà el tren.
REMARCA: Si el verb comença amb les grafies s o c (davant de e o i), en lloc de la forma reforçada es, se sol utilitzar la forma plena se: La història se centra en la vida de Jaume I. Ja se sabia que faria això.
El pronom es pot usar-se de manera impersonal amb verb intransitius o transitius sense complement directe:
Es diu que el president està a punt de dimitir.
En aquest restaurant es menja molt bé.
En canvi, amb un verb transitiu que porta un sintagma nominal, és preferible fer la concordança, en singular o plural, amb el substantiu que l’acompanya, que s’interpreta, aleshores, com a subjecte d’una oració passiva pronominal:
La paella es fa amb arròs com a ingredient principal.
S’han convocat catorze noves places de professor de matemàtiques. (Millor que: * S’ha convocat catorze noves places de professor de matemàtiques.)
Ara ja no es construeixen tants pisos com abans. (Millor que: * Ara ja no es construeix tants pisos com abans.)
En els casos en què puga haver-hi lloc a confusió entre la interpretació passiva i la reflexiva, és preferible, en compte de la passiva pronominal, utilitzar la passiva perifràstica, el pronom hom (en registres molt formals) o altres construccions.
(?) En la nostra societat no es valoren els científics com caldria. (Millor: En la nostra societat els científics no són valorats com caldria, o: En la nostra societat hom no valora els científics com caldria.)
(?) Es faculten els titulars de les direccions generals perquè, en l’àmbit de les seues competències, adopten les mesures pertinents. (Millor: Els titulars de les direccions generals queden facultats per a adoptar, en l’àmbit de les seues competències, les mesures pertinents.)
La construcció impersonal (sense concordança) és possible quan el complement directe és representat per un pronom acusatiu:
En la nostra societat als científics no se’ls valora com caldria.
El pronom es no pot utilitzar-se amb dos valors diferents en la mateixa oració, ni es pot duplicar. Per això, oracions com les següents són mal construïdes:
* Després d’un fet traumàtic, és possible que no es recorde de res. (En sentit impersonal. L’ús impersonal és incompatible amb el de verb pronominal. Caldria: ... és possible que u/un/hom no es recorde de res, o bé ... és possible que no ens recordem de res.)
* Després de dinar, es despara taula i es llava les dents. (L’ús impersonal és incompatible amb el reflexiu. Caldria: ... cal desparar taula i llavar-se les dents.)