Omet navegació

Després de dos punts

En els casos de frases o sintagmes llargs encapçalats habitualment per números o lletres i precedits de dos punts, cal escriure amb majúscula la lletra inicial de cada paràgraf:

Segons les desinències dels infinitius, els verbs s’agrupen en tres conjugacions:
1. La dels verbs terminats en -ar. Exemples: cantar, parlar, buscar, pregar, enfilar, vinclar, escoltar, portar, eixugar, surar.
2. La dels terminats en -er, -re i -r. Exemples: haver, fer, batre, vendre, dur.
3. La dels terminats en -ir. Exemples: dormir, cosir, llegir, patir.

En els casos d’enumeracions molts breus (paraules o sintagmes curts) introduïdes per dos punts i que s’inicien o no amb una marca d’enumeració (guionet o redolí negre), és preferible ometre el signe de puntuació al final de cada element i deixar en minúscula la inicial de cada element enumerat:

Ingredients:
- oli
- farina
- llet
- ous
- sucre
- ametla molta
- panses de Corint

Després dels dos punts (o la coma) que segueixen les fórmules d’encapçalament o salutació en una carta, la paraula següent, escrita en un paràgraf a part, s’escriu amb majúscula inicial:

Benvolguda senyora,
En relació amb la seua sol·licitud sobre l’equipament del museu...

S’escriu amb majúscula la inicial del text que segueix les paraules expose, sol·licite, demane, certifique..., quan encapçalen els corresponents apartats en determinats documents administratius.

SOL·LICITE: Que em siga concedida la subvenció demanada.

Quan els dos punts es troben en l’interior d’un paràgraf, la paraula següent s’escriu normalment amb minúscula, excepte en els casos de citacions directes introduïdes directament per un verb de dicció, que s’escriuen amb la primera lletra amb majúscula i entre cometes:

En llatí clàssic existien set casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu.
La raó per la qual no ha assistit a la reunió és evident: no estava d’acord amb el que s’anava a aprovar.
Vam decidir atacar el cim: calia aprofitar el bon temps, que potser duraria poc.
I aleshores el director va dir: «Les sopranos han de fer el mateix fraseig que el que fan els violins, ja que la melodia és la mateixa».

En el cas d’epígrafs o subtítols d’un llibre o document acabats en dos punts, el text que segueix, quan introdueix una nova oració, pot iniciar-se tant amb majúscula com amb minúscula, però cal mantindre la coherència seguint el mateix el criteri adoptat en tot el document:

Primats: s’inclouen en aquest ordre els subordres dels estrepsirinis i els haplorins.
Primer cas: els substantius acabats amb -a canvien aquesta vocal abans d’afegir la s del plural.

o bé:

Primats: S’inclouen en aquest ordre els subordres dels estrepsirinis i els haplorins.
Primer cas: Els substantius acabats amb -a canvien aquesta vocal abans d’afegir la s del plural.

En aquest cas, els dos punts poden substituir-se per punt i seguit, i aleshores la majúscula hi és obligatòria:

Primats. S’inclouen en aquest ordre els subordres dels estrepsirinis i els haplorins.
Primer cas. Els substantius acabats amb -a canvien aquesta vocal abans d’afegir la s del plural.

Vegeu també: