Normalment, els tractats fan referència als documents resultat d’un acord polític concret. Atenent aquest caràcter, s’escriu amb majúscula només la paraula inicial de la denominació, a més dels noms propis que aquesta puga contindre:
El Tractat de Versalles va posar fi a la Primera Guerra Mundial, i va ser el resultat de la Conferència de Pau de París.
L’únic tractat amb què s’ha compromés la majoria dels països amb armes nuclears és el Tractat de no-proliferació nuclear, del 1968.
Però aquest substantiu s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (aquest tractat, l’esmentat tractat...), o quan va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi del tractat, ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
El propòsit primari d’aquest tractat fou reformar l’estructura institucional per a afrontar l’ampliació de la Unió Europea.
El tractat de què parlarà la conferenciant és el de Schengen.
Igualment, el genèric s’escriu amb minúscula quan s’utilitza com a substantiu comptable en el sentit lèxic habitual, tant si s’usa en singular com en plural, o bé quan es tracta d’un genèric en plural seguit de la part específica dels noms:
És un tractat essencial per a la defensa dels drets dels pobles indígenes.
He trobat informació sobre els tractats de Maastricht i Niça.
També s’escriu amb minúscula el mot tractat precedit únicament de l’article quan no se’n fa menció amb la denominació completa i el referent és clar en el context, ja que en aquests casos l’article té un mer valor anafòric, equivalent a aquest tractat, el mencionat tractat:
El tractat va fixar elevades indemnitzacions econòmiques, que havia de pagar el país derrotat.