És un tipus de lletra que utilitza els caràcters de la majúscula, però amb l’alçària pròpia de les minúscules. S’utilitza fonamentalment en els casos següents:
a) Per a escriure els cognoms dels autors en les citacions bibliogràfiques:
FERRER PASTOR, Francesc, Gramàtica valenciana, Comercial Denes, València, 1994.
b) En la numeració romana dels segles, quan acompanyen una paraula escrita en minúscula:
En el segle XIX es va produir un esclat dels moviments romàntics.
c) Per a indicar l’etimologia d’una paraula:
El mot taula ve del llatí TABULA.