1. Funció
Els possessius indiquen propietat o pertinença respecte de l’element a què fa referència el nom substantiu que modifiquen implícitament o explícitament. Aquesta propietat o pertinença s’assenyala a partir de les persones que intervenen en la relació comunicativa establida.
2. Classificació i morfologia
Els possessius poden ser àtons o tònics, segons que es pronuncien o no units a la paraula que precedeixen; i d’un sol posseïdor o de diversos posseïdors, segons que el subjecte que posseeix l’objecte de què es parla siga una persona o diverses persones.
2.1. Els possessius àtons
Els possessius àtons només s’usen precedint algunes relacions de parentiu, en certes expressions estereotipades i precedint alguns tractaments.
Per a un sol posseïdor hi ha les formes següents: per a la primera persona del singular, hi ha les formes mon per al masculí i ma per al femení; i en plural, mos per al masculí i mes per al femení:
Saps com anar a ma casa?
Mos pares viuen a Vila-real.
Per a la segona persona, en singular, hi ha les formes ton per al masculí i ta per al femení; i en plural, tos per al masculí i tes per al femení:
On treballa ton germà?
Quan vindran tos pares?
I per a la tercera persona, en singular, son per al masculí i sa per al femení; i en plural, sos per al masculí i ses per al femení:
Sa santedat el papa Joan XXIII.
Ses nebodes han obert una botiga de regals.
Per a diversos posseïdors, per a la primera persona del singular hi ha les formes nostre per al masculí i nostra per al femení; i en plural, nostres per al masculí i per al femení:
Déu Nostre Senyor.
Nostres filles ja són ben grans.
Per a la segona persona del singular hi ha les formes vostre per al masculí i vostra per al femení; i en plural, vostres tant per al masculí com per al femení:
Hem vist vostres possessions.
Senyors, no oblideu vostra indulgència.
I per a la tercera persona, hi ha les mateixes formes que per a un posseïdor: en singular, son i sa, per al masculí i el femení respectivament; i en plural, sos per al masculí i ses, per al femení. I també les formes llur per al singular i llurs per al plural:
Els súbdits es queixaven, però son prec no arribava al cor del monarca.
Joan i Maria confiaven en ell, però llurs esperances han esdevingut vanes.
2.2. Els possessius tònics
Per a un sol posseïdor, en la primera persona del singular, hi ha les formes elmeu per al masculí i la meua per al femení; i en plural, els meus per al masculí i les meues per al femení:
El meu llibre és molt interessant.
La meua intenció era bona.
Hi aniré amb els meus amics.
No han tingut en compte les meues protestes.
Per a la segona persona, en singular hi ha les formes el teu per al masculí i la teua per al femení; i en plural, els teus per al masculí i les teues per al femení:
Ja parlaràs quan arribe el teu torn.
La teua intervenció ha sigut molt oportuna.
No m’agraden els teus pantalons.
Sempre s’oposen a les teues iniciatives.
I per a la tercera persona, en singular, el seu per al masculí i la seua per al femení; i en plural, els seus per al masculí i les seues per al femení:
El seu projecte és inviable.
Agrairem sempre la seua generositat.
Els seus partidaris el van abandonar.
Les seues cosines visiten els iaios.
Per a diversos posseïdors, per a la primera persona del singular hi ha les formes el nostre per al masculí i la nostra per al femení; i en plural, els nostres per al masculí i les nostres per al femení:
El nostre pare treballa massa.
Hi posàrem tota la nostra il·lusió.
Compteu amb els nostres millors desitjos.
Heu de disculpar les nostres deficiències.
Per a la segona persona del singular hi ha les formes el vostre per al masculí i la vostra per al femení; i en plural, els vostres per al masculí i les vostres per al femení:
De tots el que hem vist, el vostre treball és el millor.
Això són coses de la vostra professora.
Van vetlar pels vostres interessos.
Ahir van vindre les vostres companyes.
I per a la tercera persona hi ha, d’una banda, les mateixes formes que per a un posseïdor: en singular, el seu per al masculí i la seua per al femení; i en plural, els seus per al masculí i les seues per al femení.
Els socis l’han alliberat del seu compromís.
Ara vindran amb els seus romanços.
REMARCA: Quan els possessius van darrere del mot que determinen, s’usen sense article: Un cosí meu viu a Xàbia. Li ho ha dit un amic seu.