Omet navegació

En

LA PREPOSICIÓ EN

1. Expressa relacions circumstancials que denoten el lloc on es produeix alguna cosa. És usada especialment davant de noms sense determinant i quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits i quantitatius, i mai davant de topònims:

Guardava les sabates en caixes.
Treballen en un altre despatx, i en aquest han posat el depòsit.
Això es troba en qualsevol lloc.
L’empresa té delegacions en tres pobles de la comarca.

Tanmateix, quan els topònims no tenen un caràcter estrictament locatiu, sinó temporal, històric o social, és preferible l’ús de la preposició en:

Les institucions polítiques que es generaren en la Grècia clàssica...

Davant de l’article definit, en les designacions de lloc en sentit figurat (publicacions, lleis, reunions, associacions, institucions, etc.), i davant de substantius que expressen llocs menys definits o menys localitzables en un punt concret, és preferible l’ús de la preposició en:

L’anunci es publicà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Estudiarem els temes decidits en l’última reunió.
En el títol I de la Constitució s’estableixen els deures i drets fonamentals.
En les cèl·lules eucariotes l’ADN es troba concentrat en el nucli.

2. En relacions circumstancials de temps:

a) Expressa el temps en què es realitza una acció o té lloc un fet. S’usa especialment amb sintagmes indefinits i quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals:

Ha fet en cinc mesos la faena que li havien encomanat.
En poques setmanes es va recuperar de l’operació.
Us convidarem a sopar en una altra ocasió.
En aquell temps nosaltres encara no estàvem casats.
En quants dies ho faràs, en pocs o en molts?

b) En correlació amb la preposició de expressa al cap de quin interval tindrà lloc l’acció:

De demà en un mes celebrarem l’aniversari de Carme.
De hui en set dies ens n’anirem de vacacions.

3. També expressa:

a) Relacions circumstancials de manera:

Per favor, parleu en veu baixa.
Encara estic en dejú.

b) En correlació amb la preposició de, denota distribució, iteració o intensitat:

Els compraven de deu en deu.
Vaig a l’odontòleg de tant en tant.

4. Davant d’un infinitiu, expressa una acció puntual (no durativa) i, en general, immediatament anterior a l’expressada pel verb principal:

En tocar les dotze campanades s’encetà el nou any.
En començar a parlar ell, tothom va callar.

Igualment, pot tindre un valor causal secundari unit al valor temporal d’acció anterior al verb principal, però no són genuïns ni adequats en un registre formal els casos en què s’usa exclusivament amb valor causal:

En dir-se les veritats, es perden les amistats.
Han sigut eliminats del procés selectiu en no obtindre la puntuació mínima. [No és acceptable perquè en indica exclusivament la causa.]

5. Introdueix el complement exigit per certs verbs usats pronominalment o intransitivament, complement que sempre és un nom o pronom substituïble per hi:

Es desfeia en elogis.
Estàvem d’acord en tot.

6. Expressa relacions de complement del nom:

Maria és doctora en Matemàtiques.
El bosc estava en flames.

7. Expressa relacions de complement de l’adjectiu qualificatiu:

La taronja és rica en vitamines.
Mon pare és un entés en numismàtica.