Els claudàtors s’usen en els casos següents:
1. Per a indicar l’omissió de text dins d’una citació textual. En aquest cas contenen uns punts suspensius:
“Si es considera que l’ocultació de la dona davall d’una referència masculinitzant és un fet inacceptable, l’única alternativa eficaç seria recórrer a allò que s’ha anomenat enginyeria genètica [...], només així es podria aconseguir que tots els noms aplicables a persones pogueren ser utilitzats en qualsevol context sense amagar la dona.”
2. Per a introduir algun aclariment, especialment quan una citació queda incompleta fora del seu context:
“Nosaltres [els valencians] som mediterranis i, en general, estem orgullosos de ser-ho.”
3. Per a posar entre parèntesis un text que ja conté algun parèntesi:
Els mots acabats en -ot, -ota, com ara: clot, devot, pot; cabota, pilota, quota (excepcions: bot, nebot; bota [calçat], bota [recipient per al vi], jota i sota).
També pot usar-se el guió per a aquesta funció.
4. I, finalment, s’utilitzen també per a emmarcar transcripcions fonètiques:
Quan hi ha un contacte entre dues vocals àtones, i una d’aquestes és a o e, se sol practicar l’elisió d’alguna de les vocals: Diu que ara ve [díu kára vé].