Quan el mot congrés forma part del nom propi de l’òrgan constitucional que representa un poble,s’escriu amb majúscula:
El Congrés dels Diputats espanyol té tres-cents cinquanta membres.
S’escriu també amb majúscula el nom propi abreujat, que podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; per exemple, quan és introduït per l’article definit:
El Congrés ha rebutjat la moció de censura al president.
La majúscula es manté quan el nom de l’òrgan s’usa per a designar el lloc on es troba, amb valor metonímic:
Un adolescent és el primer visitant del Congrés [dels Diputats] la jornada de portes obertes.
Com a cas especial, en aquesta accepció també s’escriu amb majúscula quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest òrgan concret del qual parlem: el nostre Congrés, aquest Congrés, l’esmentat Congrés..., ja que en aquests casos es considera que és un nom propi per la seua capacitat designativa d’un òrgan únic, i funciona exactament com ho faria un nom propi de persona, per exemple:
Estem davant d’un incident que no pot passar per alt el nostre Congrés [dels Estats Units]. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: La nostra Josepa ha vist finalment reconeguda la seua extraordinària labor professional.)
La Comissió d’Indústria d’aquest Congrés [dels Diputats] vigilarà el compliment de les mesures adoptades. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: Aquest Albert sempre està fent maldats!)