El fonema palatal africat sord pot ser representat amb les grafies x, tx o ig.
1. A començament de paraula s’escriu x:
xafar, xec, xiquet, xocar.
EXCEPCIONS: En posició inicial de mot també pot ser representat amb tx:
- En certs topònims i gentilicis, com ara Txad, txadià, txadocamític, txec, txeremís, txerkés i txetxé.
- En alguns cognoms estrangers transcrits, com ara Txaikovski, Txebixev i Txékhov.
- En uns pocs mots provinents d’altres llengües, com ara txalaparta, txapela, txetxé i txistu.
2. Entre vocals s’escriu sempre tx:
cautxú, clòtxina, fatxa, pitxer.
3. Darrere de consonant s’escriu x:
anxova, perxa, ponx, romanx.
EXCEPCIONS: En algunes paraules procedents d’altres llengües pot aparéixer el dígraf tx entre consonant i vocal: kurtxatovi, txibtxa, Khruixtxov.
d) A final de paraula darrere de vocal, s’escriu tx si els derivats s’escriuen amb tx, i ig si s’escriuen amb j/g o tj/tg:
capritx < encapritxar
cartutx < cartutxera
empatx < empatxar
escabetx < escabetxar
Però:
assaig < assajar, assagen
bateig < batejar, bategem
desig < desitjar, desitgeu
lleig < lletja, lletgesa