Els signes de puntuació són signes ortogràfics que serveixen per a estructurar el discurs de manera coherent i dotar-lo de significat. Poden classificar-se en tres tipus: signes de pausa, signes d'incisos i signes d'entonació, a més d'alguns signes auxiliars,
- Signes de pausa: són, com el seu nom indica, els que marquen les pauses gramaticalment pertinents que fem a l'hora d'enunciar un text formalment estructurat. Podem distingir entre dos tipus de pausa:
- Pausa continuativa, caracteritzada per una suspensió o elevació de l’entonació. Aquestes pauses separen elements inclosos dins del marc d'una mateixa oració complexa i lligats sintàcticament a l'oració, com els eventuals complements de tipus explicatiu, complements oracionals, oracions subordinades explicatives, etc. Hi correspon una coma.
- Pausa conclusiva, caracteritzada per un descens en l’entonació. Fem una pausa conclusiva entre dues oracions sintàcticament independents. Hi correspon un punt i coma o un punt, i en determinats casos, els dos punts.
- Signes d'incisos: són els que delimiten un fragment intercalat que trenca l'estructura sintàctica del discurs, com el parèntesi i el guió; també podem incloure-hi els claudàtors i les cometes.
- Signes d'entonació: són els que indiquen la modalitat oracional, és a dir, si es tracta d'una enunciació, una exclamació o una pregunta. Són, per tant, els signes d'interrogació i d'exclamació.
- Hi ha, a més, alguns signes auxiliars, com l'asterisc i la barra inclinada.
Els signes de puntuació estructuren el text en diverses unitats d'entonació jerarquitzades en diferents nivells d’entonació, cosa que possibilita l’estructuració sintàctica del text, necessària per a la comprensió.
Aquesta jerarquització de les unitats d’entonació (fragments entre pauses) en diferents nivells s'ha de tindre en compte a l'hora de puntuar, ja que no puntuarem de la mateixa manera un determinat fragment si es troba en el primer nivell de la jerarquia sintàctica i entonativa (nivell per al qual s'enuncien generalment les "regles" de puntuació) que si es troba en un nivell inferior:
Per a apagar l'ordinador, cal fer clic en Inici i Apagar. (La coma és adequada per a separar l'oració subordinada d'infinitiu avantposada a l'oració principal.)
Sempre que no s'haja bloquejat, per a apagar l'ordinador cal fer clic en Inici i Apagar. (Ací hem dividit el fragment en dues unitats entonatives: la primera, la formada por l'oració subordinada Sempre que no s'haja bloquejat, i la segona, per la resta de l'enunciat. El fragment per a apagar l'ordinador cal fer clic en Inici i Apagar, que en el exemple anterior es trobava en el primer nivell de la jerarquia entonativa, ara es troba en el segon nivell (constitueix una de les dues unitats entonatives que componen l'enunciat); per tant, la coma darrere de l'oració d'infinitiu, que posaven quan es trobava al primer nivell, ara ja no és convenient, ja que, si la posàrem, dividiríem l'enunciat en tres unitats, i desdibuixaríem l'estructuració jeràrquica que clarament ens marca una separació en dues unitats principals.)
Demà farà bon dia i, per tant, anirem d'excursió. (D'acord amb les "regles" de puntuació, separem el connector oracional per tant entre comes. També serien correctes altres solucions, com Demà farà bon dia, i, per tant, anirem d'excursió, on, a més de separar el connector, hem separat les dues oracions coordinades amb una coma atés que la segona és una conseqüència de la primera, o bé Demà farà bon dia, i per tant anirem d'excursió, on suprimim les comes que aïllen el connector atés que aquest connector ja no es troba en el primer nivell de la jerarquia.)
El pare diu que demà farà bon dia i per tant anirem d'excursió. (Ara, tot el fragment demà farà bon dia i per tant anirem d'excursió ―allò que ha enunciat el pare― forma part de l'oració subordinada substantiva que fa de complement directe. Per tant, cap de les comes que consideràvem adequades en el exemple anterior ―quan aquest enunciat es trobava en el primer nivell de l'estructura sintàctica― no és ara viable, ja que trencaria l'estructura sintàctica, i, concretament, el complement directe.)