Omet navegació

La representació del fonema /s/: les grafies s, ss, c i ç

La grafia s

El fonema alveolar fricatiu sord /s/ es representa per mitjà de s, segons les normes següents:

a) A principi de mot: salut, senyor, sol, suc.

b) Entre consonant i vocal o vocal i consonant:

ansa, cursar; aspecte, estanc.

c) A fi de mot:

cas, cremós, gos, excels.

d) Després dels prefixos i de les formes prefixades següents:

a- asil·làbic
aero- aerosol
alti- altisonant
ambi- ambisexual
ana- anasísmic
ante- antesignatura
anti- antisocial
antropo- antroposociologia
auto- autoservei
bi- bisexual
bio- biosíntesi
centro- centrosimètric
contra- contrasenya
deca- decasíl·lab
di- disèpal
dia- diasistema
dodeca- dodecasíl·lab
entre- entreson
equi- equisonància
fito- fitosanitari
fono- fonosimbòlic
foto- fotosíntesi
geo- geosinclinal
hendeca- hendecasíl·lab
hetero- heterosexual
hepta- heptasíl·lab
hexa- hexasíl·lab
hidro- hidrosoluble
hipo- hiposulfit
homo- homosexual
infra- infrasonor
iso- isosil·làbic
micro- microsolc
mono- monosíl·lab
morfo- morfosintaxi
multi- multisecular
octo- octosíl·lab
paleo- paleosiberià
para- parasimpàtic
penta- pentasíl·lab
poli- polisèmia
pre- presonorització
psico- psicosomàtic
radio- radiosensibilitat
semi- semisalvatge
sobre- sobresalt
sota- sotasignat
supra- suprasensible
tauto- tautosil·làbic
tele- telesèrie
tetra- tetrasil·làbic
tri- trisacàrid
ultra- ultrasò
uni- unisex

e) En els mots formants de compostos que s’escriuen amb s inicial, tant si es fusionen amb una altra paraula com si s’hi uneixen amb guionet: anarcosindicalista, jocoseriós, politicosocial; barba-serrat, boca-sec, cama-sec, para-sol.

La grafia ss

El fonema alveolar fricatiu sord /s/ es representa amb ss entre vocals: bassa, boníssim, opressió, passar.

REMARCA: La grafia ss també pot aparéixer entre consonant i vocal en mots formats amb prefixos acabats en -s que vagen units a mots començats amb s:

transsaharià, transsexual, transsiberià, transsubstancial, transsudar, transsumpte.

Les grafies c i ç

Per raons etimològiques, el fonema /s/ es pot representar també amb les grafies c i ç en determinats casos.

1. S’escriu ç davant de les vocals a, o, u i a fi de mot:

a) En els sufixos -ança i -ença:

assegurança, concordança, confiança, enyorança, fiança, tardança, venjança; aparença, benvolença, creixença, dolença, naixença, partença, prevalença, tinença.

b) En altres casos com ara:

abraçar, adreça, alçar, amenaça, caçar, calça, capçal, començament, força, llança, maça, novençà, peça, pinça, plaça, raça, traça; açò, balançó, cabeçó, cançoner, eriçó, lliçó, xoriço; convençut, forçut, torçut, vençut, Veneçuela; adreç, almerç, antifaç, arboç, arç, argenç, atroç, audaç, avanç, avenç, balanç, balbuç, balç, beç, bifaç, boç, braç, cabeç, calç, capaç, capuç, cerç, començ, comerç, contumaç, cuguç, cunç, descalç, dolç, eficaç, emboç, encalç, endreç, enllaç, escorç, escunç, esforç, esmerç, esquinç, estruç, faç, falç, fal·laç, feliç, feraç, feroç, fugaç, glaç, jaç, llaç, llenç, lliç, lluç, loquaç, maç, març, mordaç, pedaç, percaç, perspicaç, pertinaç, precoç, procaç, pugnaç, rapaç, realç, redreç, reforç, romanç, sagaç, salaç, sequaç, solaç, suspicaç, tenaç, terç, terliç, traç, veloç, veraç, vivaç, voraç, xoriç.

2. S’escriu c davant de les vocals e, i:

ceba, decebre, véncer; cicló, bicicleta, agència.


Vegeu també: