La lletra cursiva es caracteritza perquè té una lleugera inclinació d’esquerra a dreta. Cal utilitzar-la per a destacar els elements següents:
a) Títols i subtítols de llibres:
En la Fira del Llibre s’han venut molts exemplars del Tirant lo Blanc.
L’origen de les espècies es va publicar el 24 de novembre de 1859.
b) Noms de diaris, revistes i publicacions periòdiques en general:
Havia de llegir un article d’El Temps.
S’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
c) Títols d’obres d’art (pintura, escultura, música, etc.):
La pietat
La rendició de Breda
El llac dels cignes
En el cas de les obres musicals amb dos títols, un de descriptiu i un altre d’específic, quan aquest últim es menciona sol s’escriu en cursiva, tot i que si figura a continuació del descriptiu ha d’anar també entre cometes simples:
el Clar de lluna de Beethoven
la Sonata en do sostingut menor, ‘Clar de lluna’, de Beethoven
d) Títols de pel·lícules i de sèries televisives:
Allò que el vent s’endugué
Bola de Drac
e) Noms propis d’embarcacions, avions i altres vehicles:
el Titanic
l’Orient Express
el Nautilus
f) Paraules i locucions llatines no adaptades:
in extremis
in articulo mortis
doctor honoris causa
g) Paraules o expressions en un altre idioma:
el savoir faire
el new look
h) Paraules no normatives:
Aquests s’apunten a un bombardeo!
i) Paraules que es volen remarcar dins del text, sobretot els termes que apareixen per primera vegada o el sentit dels quals es vol destacar, sense cap voluntat de connotació:
L’Estat no és només protector de béns i llibertats, sinó prestador de serveis.
La massa inercial es defineix com la mesura de resistència d’un cos a la variació de la velocitat.
Però en els casos en què es pretén usar una paraula per a donar-li un segon sentit connotat, en alguns casos irònic o amb una certa reserva o atenuació, o bé per a reproduir un ús anterior a manera de citació, es poden usar les cometes altes:
La pretesa “distracció” va produir en realitat un greu accident.
Els “sabuts” de la reunió, en realitat, no tenien ni idea del tema de què es tractava.
j) Paraules o frases usades en sentit metalingüístic:
La paraula saldo és un manlleu de l’italià.
k) El nom científic de les espècies vegetals i animals:
el rovelló (Lactarius sanguifluus)
el tigre (Panthera tigris)
l) Paraules o frases citades com a exemples:
Les paraules poden ser agudes, com ara camió, urbà, sabó, etc.
m) Els malnoms, sobrenoms i àlies citats en aposició (a continuació del nom propi):
Jordi Martínez, Aspar
Paco Cabanes, el Genovés
En el cas, però, que aquestes paraules no vagen acompanyades del nom propi, s’escriuen en redona:
Aspar ha derrapat en l’última revolta.
El Genovés ha derrotat Fredi.
n) Les lletres d’ordre amb què s’introdueixen els diversos apartats:
a) conferències
b) cursos
c) col·loquis
Marcar la cursiva dins d’un text en cursiva
Per a marcar un fragment que hauria d’anar en cursiva dins d’un text que ja va en cursiva, cal distingir dos casos:
Si el text en cursiva no forma un paràgraf separat, usarem la cometa simple:
El títol del llibre serà Introducció a l’estudi del ‘Curial e Güelfa’.
El seu llibre Els costums reproductors de ‘Pan troglodytes’ m’ha agradat molt.
Si el text en cursiva forma un paràgraf separat, per exemple, en un peu de foto, usarem redona:
En el quadre I encara diuen que el peix és car, Sorolla s’interessa per la problemàtica social de l’època.
Marcar la cursiva dins d’un text en majúscules
Per a marcar un fragment que hauria d’anar en cursiva dins d’un text en majúscules, per exemple dins del títol que encapçala una obra, un capítol o un apartat, usem la cometa simple:
INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DEL ‘CURIAL E GÜELFA’