El verb infligir significa ‘aplicar una pena a algú’:
Li van infligir un castic molt sever.
La fiscala demanava que inflingiren a l’acusat la màxima pena.
El verb infringir, en canvi, indica l’acció de transgredir un pacte, una llei o una norma:
El detingut declarà que ell no havia infringit cap llei.
Segons els sindicats, el decret infringeix l’article tercer de la Constitució.