Un altre aspecte que cal tindre en compte és quins tipus d'ens de la realitat poden adquirir un nom propi. Evidentment, no tots els éssers tenen aquesta capacitat: no solem posar nom, per exemple, a la nostra cadira o al nostre plat, a cada racó de la casa o al somni de l'última nit; en canvi, la gent posa nom al fill acabat de nàixer, a la seua mascota o a la novel·la que vol escriure.
Per a adquirir un nom propi, l'ens ha de tindre certa rellevància, almenys per a la persona que el crea, i en cert sentit ha de tindre rellevància també per a la col·lectivitat lingüística o per al grup de persones que usen el nom propi.
Aquesta pot ser l'explicació —o justificació teòrica— de per què considerem noms comuns els mots sol, lluna, terra, cel... quan els considerem objectes de la realitat quotidiana (com cuina, sofà, cambra de bany, poble, ciutat..., que també poden constituir referents únics en el nostre àmbit quotidià), mentre que el Sol, la Lluna, la Terra... són noms propis quan es refereixen als astres considerats com a cossos astronòmics.
Li agradava mirar la lluna a la vora de la mar totes les nits.
Tots els dies va a prendre el sol a la platja.
La Lluna gira al voltant de la Terra amb un període de rotació aproximat de 28 dies, i aquesta, al voltant del Sol amb un període d’un any.
Igualment, tenen nom propi certes institucions (Ajuntament de València, Diputació Provincial d’Alacant, Universitat Politècnica de València...), ja que les veiem com a institucions amb rellevància suficient per a rebre noms propis que inclouen el respectiu genèric. En canvi, en altres casos, com ambaixada, consolat, la institució és designada simplement per mitjà d’un genèric amb minúscula acompanyat del nom de lloc o l’adjectiu corresponent:
Treballa en l'Ajuntament de València / en la Diputació d'Alacant.
Treballa en l'ambaixada de Cuba / en el consolat britànic.
Per la mateixa raó, considerem noms propis els períodes i esdeveniments històrics singulars (la Setmana Tràgica, les Germanies, la Guerra de Successió, la Revolució Francesa...), però no els successos o fets puntuals (la presa de la Bastilla, el motí d’Esquilache, el desembarcament de Normandia, el setge de Leningrad, la batalla de Lepant...). Igualment, es consideren noms propis les denominacions dels grans moviments culturals, intel·lectuals o ideològics que impliquen un canvi en l’enfocament global de tota una sèrie de disciplines (el Renaixement, el Romanticisme, la Il·lustració...), però no els noms dels estils o corrents artístics i literaris que no constitueixen una època culturalment diferenciada, sinó la manera en què s’executen unes arts determinades (romànic, gòtic, cubisme, dadaisme, manierisme...); en alguns casos, podem trobar la duplicitat entre l’època o el moviment cultural (nom propi) i l’estil artístic (nom comú): el Barroc / el barroc, el Classicisme / el classicisme...
Un cas intermedi és el de determinats documents (lleis, decrets, informes...), certes activitats humanes no recurrents (exposicions; conferències; alguns tipus de cursos, congressos, etc., la denominació dels quals no inclou el genèric...), obres literàries o artístiques, etc., que no tenen un nom propi amb tots els substantius i adjectius amb majúscula, sinó que tenen com a títol una frase descriptiva (amb majúscula només en la inicial) que funciona com a nom propi (denominació frasal):
Has llegit la novel·la No emprenyeu el comissari?
M'agrada molt el poema "Vora el barranc dels Algadins".
He participat en l'exposició "La llum de les imatges".
La Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general, regula els processos electorals a l’Estat espanyol.
En canvi, hi ha documents històrics o d’especial importància, fruit d’un acord polític o que marquen estàndards sobre alguna matèria, que sí que tenen prou rellevància per a rebre un nom propi: el Decret de Nova Planta, la Declaració Universal dels Drets Humans, els Furs de València, el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals o Convenció Europea de Drets Humans, el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, els Pactes de la Moncloa...