S’escriu amb minúscula quan s’usa com a nom comú:
Necessita el carnet d’alberguista per a ser admesa a les instal·lacions.
Tanmateix, existeixen determinats carnets, emesos per entitats públiques o privades per a propòsits específics, que per la seua particularitat han rebut un nom especial que pot considerar-se un nom propi i escriure’s, per tant, amb majúscula quan s’usa en singular i referint-se més a l’aspecte institucional que al document concret com a objecte material:
El Carnet Jove de la Generalitat proporciona avantatges interessants per a gaudir del temps lliure.
En canvi, quan aquestes denominacions s’usen com a nom comú comptable per a referir-se a un document en particular, o quan van acompanyades per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (el nostre carnet jove, el carnet esmentat...), o quan apareixen en plural o van acompanyades per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi, cal escriure’n la part genèrica en minúscula, si bé pot mantindre’s la majúscula per a la part específica si n’hi ha:
La meua germana i jo ja tenim el carnet jove.
M’han robat la targeta de crèdit, però encara tinc el carnet Il·lusions de l’associació.
Tots aquests carnets especials presenten diversos avantatges per als usuaris.
Els joves tindran molts descomptes amb el carnet especial que s’acaba de presentar.