La coma representa una pausa breu en el discurs que marca una entonació de caràcter continuatiu, generalment amb un ascens tonal; és a dir, separa elements inclosos dins del marc d'una mateixa oració complexa i lligats sintàcticament a l'oració, incloent-hi els eventuals complements de tipus explicatiu, complements oracionals, oracions subordinades explicatives, etc.
La coma, com a marca de pausa de caràcter continuatiu, s'oposa als altres signes de pausa de caràcter conclusiu (el punt i coma, el punt i seguit, el punt i a part, el punt final i els dos punts), així com als signes que indiquen un incís que trenca l'estructura sintàctica del discurs (el parèntesi i el guió).
Els diversos usos de la coma poden agrupar-se en els següents apartats: