Contràriament a les oracions especificatives, les oracions adjectives de relatiu explicatives (o no restrictives) no restringeixen l'abast referencial del substantiu o element nominal que complementen (antecedent), que ja es troba suficientment determinat pel context o per altres especificadors o complements. L'antecedent té com a referents els mateixos elements de la realitat que tindria, tenint en compte el context, si no estiguera present l'oració de relatiu; aquesta oració afegeix, però, una informació addicional sobre l'antecedent. Com altres complements explicatius, estructuralment se situen més allunyats del nucli del sintagma nominal al qual pertanyen, i per això els separem amb pauses o inflexions de veu, que són marcades en l'escriptura per comes:
Els comerciants, que se sentien perjudicats, protestaren. (Com qualsevol altra frase en un text, l'oració se situa dins d'un context, el qual reflecteix una realitat extralingüística i indica el lloc i el moment determinats on va tindre lloc la protesta. Aquest context delimita de manera suficient l'abast semàntic i els referents del substantiu comerciants, l'antecedent del relatiu: tots els comerciants que es trobaven presents en aquell moment i lloc protestaren. L'oració de relatiu que se sentien perjudicats, enunciada entre pauses, no delimita els possibles referents del substantiu –ja sabem a quins comerciants ens referim pel context–, sinó que afegeix una informació addicional i complementària.)
Els estudiants de l'acadèmia, les notes dels quals van ser superiors a set, obtingueren una plaça. (De manera semblant a l'exemple anterior, no necessitem l'oració de relatiu per a delimitar l'abast referencial de l'antecedent estudiants, sinó que aquest queda perfectament determinat pel context i pel complement de l'acadèmia: tots els estudiants de l'acadèmia de què parlem –context– van obtindre una plaça. L'oració de relatiu les notes dels quals van ser superiors a set, entre pauses, afegeix només una informació complementària sobre els estudiants. Si comparem aquest exemple amb el corresponent a l'apartat de les oracions especificatives, observem que la distinció entre especificatives i explicatives, i per tant la necessitat de no posar o de posar comes, també afecta les oracions amb relatiu possessiu introduïdes per del qual i flexió.)
Aquella xica amb el vestit roig, de qui parlàvem precisament ahir, treballa ara com a arquitecta a Alemanya. (Igualment, el referent del substantiu xica, l'antecedent, està suficientment delimitat pel demostratiu aquella i pel complement amb el vestit roig; l'oració de relatiu de qui parlàvem ahir, així mateix entre pauses, afegeix una informació addicional sobre la xica, però no determina de quina xica es tracta.)
En aquests exemples veiem que l'oració de relatiu explicativa no és necessària per a determinar amb precisió el referent: si llevàrem l'oració de relatiu, sabríem encara a què ens referim, però perdríem la informació addicional que expressa l'oració de relatiu.
Les oracions de relatiu explicatives només admeten el verb en indicatiu. A diferència de les especificatives, no poden tindre, en circumstàncies normals, el verb en subjuntiu:
Els estudiants de l'acadèmia, que han obtingut una nota superior a set, han aconseguit plaça. (Tots els estudiants de l'acadèmia a què ens referim han obtingut una nota superior a set i han aconseguit plaça.)
* Els estudiants de l'acadèmia, que hagen obtingut una nota superior a set, aconseguiran plaça. (Impossible com a explicativa. En canvi, seria possible com a especificativa: Els estudiants de l'acadèmia que hagen obtingut una nota superior a set aconseguiran plaça.)
En contrast amb les especificatives, les oracions de relatiu explicatives admeten sense restriccions pronoms personals i noms propis com a antecedent:
Ella, que era plenament conscient de la situació, no li va adreçar la paraula en tota la nit.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va ser fundada el 1998, és la institució normativa de referència legal en l'àmbit valencià.
El relatiu que introdueix l'oració de relatiu explicativa pot realitzar les funcions següents:
- Subjecte: en una oració de relatiu explicativa es poden utilitzar, en funció de subjecte, els pronoms relatius que, o bé el qual i flexió, tant per a persones com per a coses:
Ha arribat el president de l'associació, que / el qual porta els nous estatuts d'aquesta.
Albert i Joana s'han mudat ja a la nova casa, que / la qual té un jardí preciós.
- Complement directe: en aquestes oracions, com a complement directe poden usar-se també, en general, els pronoms relatius que, o bé el qual i flexió, per a persones o per a coses:
Ha arribat el president de l'associació, que / el qual fa molt de temps que no véiem.
Albert i Joana s'han mudat ja a la casa nova, que / la qual han comprat amb l'ajuda d'un préstec hipotecari.
Com s'esdevenia amb les oracions especificatives, si l'antecedent és animat, es poden utilitzar les formes a qui (sempre amb la preposició a en aquest cas) o al qual... (amb la preposició a opcional en les explicatives, però útil per tal d'evitar l'ambigüitat), sobretot quan pot haver-hi confusió:
Ha arribat el president de l'associació, a qui / al qual va nomenar la nova junta directiva.
- Complement circumstancial de lloc: amb aquesta funció es poden usar els mateixos relatius que en les oracions especificatives:
Aquesta és la casa que ens hem comprat, on (= en què ... / ... en la qual ...) pensem viure junts molts anys.
Vam pujar a la torre Eiffel, des d'on (= des de la qual) es contemplava una magnífica panoràmica de París.
Tatiana va escriure a Oneguin una carta preciosa, en què / en la qual li deia que l'estimava.
- Complement circumstancial de temps: contràriament al que s'esdevé en les especificatives, en les oracions explicatives pot usar-se el relatiu adverbial quan amb un antecedent exprés:
A l'abril, quan el camp comença a florir, és més agradable eixir a passejar.
Podràs veure la tele després, quan acabes els deures.
Quan l'antecedent indica un període de temps definit, pot utilitzar-se també el qual i flexió precedit de preposició:
Aquell mateix estiu, durant el qual es va celebrar el campionat del món de futbol, nosaltres anàrem de vacances a Londres.
- Complement circumstancial de manera: com a complement explicatiu, podem trobar en aquesta funció l'adverbi relatiu com:
Va casar-se sense el consentiment patern, com havia fet la seua germana.
- Complement del nom: com en les oracions especificatives, en aquesta funció s'usa el relatiu compost el qual (i flexió) precedit de la preposició de:
Aquella casa, el propietari de la qual viu a Castelló, m'interessa per a llogar-la.
- Altres funcions amb preposició: com en el cas de les oracions especificatives, darrere de preposició s'usen, amb les mateixes restriccions indicades en l'apartat corresponent, els pronoms relatius qui (amb antecedent personal), què (amb antecedent no personal) o el qual i flexió (amb qualsevol mena d'antecedent).
Ha vingut el meu amic de Roma, de qui (= del qual) ja t'he parlat en altres ocasions.
És el mateix llibreter que ja coneixíem, a qui (= al qual) hem comprat molts llibres en altres ocasions.
Aquesta ploma, amb què (= amb la qual) li escric, me l’he comprada enfront de ma casa.
La directora de la biblioteca, gràcies a la qual hem pogut trobar el document, ha fet un treball molt eficient. (No és possible * ... gràcies a qui hem pogut trobar el document.)
Hem trobat el mateix problema, sobre el qual vam parlar ja l'última vegada. (Molt més freqüent i recomanable que ... sobre què vam parlar.)
El Decret 38/2018, contra el qual hem presentat un recurs, vulnera clarament la legislació vigent. (No és possible * ... contra què es recorre ...)
El jardí dels Vivers, al costat del qual es troba el museu, mereix també una visita. (No és possible * ... al costat de què es troba el museu ...)
Les oracions de relatiu explicatives poden tindre com a antecedent tota l'oració principal, i en aquest cas són introduïdes per la qual cosa (amb preposició o sense) o cosa que (sense preposició), o bé per construccions com cosa en (o de, amb...) què / en la qual, cosa sobre la qual...; en compte de cosa, poden usar-se altres substantius com fet, raó, motiu, situació...:
Tothom arribava sempre tard a les reunions, la qual cosa / cosa que / fet que el molestava profundament.
Va proposar fundar un nou partit, amb la qual cosa / cosa amb què / cosa amb la qual no tots els assistents estaven d'acord.
El debat es va allargar fins a les onze de la nit, per la qual cosa / cosa per la qual / raó per la qual / pel qual motiu / motiu pel qual decidiren ajornar la decisió fins l'endemà.
En aquest tipus d'oracions, és incorrecte usar la fórmula neutra el que (calc del castellà lo que), amb preposició o sense:
* Tothom arribava sempre tard a les reunions, el que el molestava profundament.
* Va proposar fundar un nou partit, amb el que no tots els assistents estaven d'acord.
* El debat es va allargar fins a les onze de la nit, pel que decidiren ajornar la decisió fins l'endemà.