L'infinitiu (simple o compost) és considerat tradicionalment com un substantiu verbal, ja que pot constituir el nucli d'oracions subordinades amb pràcticament les mateixes funcions que un sintagma nominal:
Li ha costat molt prendre aquesta decisió. (Subjecte.)
Desitjaria haver estudiat més. (Complement directe.)
Et penediràs d'haver fet això. (Complement de règim.)
Tornaré a casa després de sopar. (Complement circumstancial de temps.)
No t'oblides de les pastilles per a dormir. (Complement del nom.)
Aquesta fruita és fàcil de pelar. (Complement de l'adjectiu.)
Alguns infinitius han adquirit plenament el valor d'un substantiu: admeten la flexió de nombre i l'ús d'especificadors (determinants o quantitatius), i són arreplegats com a noms en els diccionaris:
Els parlars d'aquella comarca es troben molt diversificats.
L'associació ha organitzat un berenar per als socis.
Últimament he assistit a alguns sopars de la falla.
Té un somriure molt bonic.
Aquesta biblioteca és un temple del saber.
En alguns casos, apareixen en locucions o frases fetes:
Ho faré en un obrir i tancar d'ulls.
Aquest ús s'ha estés a casos en què l'infinitiu no està recollit com a substantiu en els diccionaris:
El despertar de la consciència de classe es va produir de manera sobtada. (Podria substituir-se per: La consciència de classe va despertar de manera sobtada.)
Tanmateix, és preferible usar altres construccions (com hem vist en l'exemple anterior), sobretot quan existeix un autèntic substantiu o quan pot intercalar-se un substantiu com manera, tipus...
Em va deixar petrificat amb la seua mirada inquisidora. (Millor que: Em va deixar petrificat amb el seu mirar inquisidor.)
La seua manera de caminar atreia l'atenció de tothom. (Millor que: El seu caminar atreia l'atenció de tothom.)
Fora d'aquests casos, cal evitar la substantivació de l'infinitiu amb article quan aquest funciona com un autèntic verb:
* El saber la veritat sempre ens ajudarà a prendre la decisió correcta. (Contràriament al cas anterior, ací saber funciona com a verb, ja que té un complement directe: la veritat. Seria correcte: Saber la veritat sempre ens ajudarà a prendre la decisió correcta, o bé: El fet de saber la veritat sempre ens ajudarà a prendre la decisió correcta.)
* Li ha costat molt el prendre aquesta decisió. (Correcte: Li ha costat molt prendre aquesta decisió, o: Li ha costat molt el fet de prendre aquesta decisió.)
* L'haver estudiat t'ajudarà molt en la vida. (Correcte: Haver estudiat t'ajudarà molt en la vida, o bé: El fet d'haver estudiat t'ajudarà molt en la vida.)
No és correcte tampoc l'ús de l'article amb oracions subordinades substantives amb el verb en forma personal:
El que haja anat a la universitat no li dona dret a parlar a la gent així. (Correcte: Que haja anat a la universitat no li dona dret a parlar a la gent així, o bé: El fet que haja anat a la universitat no li dona dret a parlar a la gent així.)