En posició final de síl·laba o de mot, s’utilitzen les grafies d i t segons les normes següents:
a) S’escriu amb d la consonant final de la síl·laba ad- seguida de consonant en posició inicial de mot:
addició, adjudicar, admissió, advers.
EXCEPCIONS: atlant, atlàntic, atles, atleta i atmosfera.
b) En mots aguts en què el fonema /t/ està precedit de vocal, s’escriu generalment t:
blat, llet, humit, bruixot, pelut.
EXCEPCIONS: S’escriuen amb d:
Alguns mots cultes com ara àcid, alcaid, aldehid, almud, anhídrid, centígrad, fluid, fred, retrògrad, sud.
Alguns noms propis com ara Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid i Valladolid.
Els mots femenins formats amb les terminacions cultes -etud i -itud: gratitud, magnitud, mansuetud, quietud, sol·licitud. Atenció, però, a la paraula virtut, que no forma part d’aquest grup.
c) En paraules agudes en què el fonema /t/ està precedit d’una altra consonant o en les planes quan va precedit de vocal, s’escriu d o t segons la grafia que presenten els derivats:
rotund < rotunditat
verd < verdós
àlgid < algidesa
estúpid < estupidesa
Però:
asfalt < asfaltar
fort < fortor
crèdit < creditor
congènit < congènita