Hi ha, fonamentalment, tres tipus de cometes: dues modalitats de cometes dobles (les baixes o llatines, « », i les altes o anglosaxones, “ ”), i les simples (‘ ’). En els usos generals administratius, quan cal usar les cometes dobles, són preferibles les altes (“ ”), que són les que estan disponibles en tots els teclats d’ordinador, i si cal posar entre cometes alguna paraula o expressió dins d’un text que ja està entre cometes, poden utilitzar-se les baixes.

L’orador acabà el discurs amb les paraules següents: “Aquest tema podria donar lloc a una altra conferència, que potser podríem titular «Com hem de fer servir la imaginació per a ser més feliços». Conec el conferenciant idoni per a aquesta conferència”.

En les citacions que inclouen altres citacions, cal fer una gradació en l’ús de les cometes, de manera que s’hi han d’utilitzar les cometes altes com a principals, les baixes en un segon nivell, dins de les altes, i finalment les simples:

En la part final de la ressenya havia escrit: “La directora acabà el seu discurs amb les paraules següents: «Quan vaig llegir el contingut de la targeta, ‘Com s’ha de fer servir la imaginació per a ser més feliç’, vaig tindre clar quin seria el títol de la pròxima conferència».”

Ús de les cometes dobles

Les cometes dobles s’usen en els casos següents:

• Títols de capítols o parts d’un llibre:

El capítol segon té com a títol “Qüestions de nomenclatura”.

• Títols d’articles en diaris i revistes:

L’article “Tribus urbanes” es va publicar en El Temps.

• Títols d’episodis de sèries o d’edicions concretes de programes de ràdio i televisió:

“Tinc un tresor” (Plats bruts)

“Pensions, una qüestió vital” (30 minuts)

• Noms de col·leccions de llibres o altres obres:

Està en la col·lecció “Papers de Sociolingüística”.

• Títols d’àries o fragments d’una òpera o obra musical més extensa, excepte quan es tracta d’una simple indicació de tempo o d’un nom genèric com scherzo, minuetto, etc. I també els títols de les cançons o peces que no són una obra independent, sinó que formen part d’una col·lecció, disc, etc.:

El “Comiat de Votan” és el fragment final de La valquíria, de Wagner.

Interpretarà l’ària “Mi chiamano Mimì”, de La bohème, de Pucini.

Ha fet una tesi sobre l'Allegro de la Novena simfonia de Beethoven.

El Tríptic nadalenc, d’Amand Blanquer, està compost de les peces següents: “Pastoret, a on vas?”, “Feu-me llenya” i “A Betlem me’n vaig”.

• Noms d’eslògans i campanyes:

El conseller d’Educació ha presentat la campanya de promoció del valencià “Sempre teua”.

• Títols de conferències, comunicacions i discursos:

M’han proposat pronunciar una conferència amb el títol “Escola i família”.

• Els noms d’activitats organitzades amb una duració limitada (congressos, jornades, simposis, col·loquis, seminaris, trobades, exposicions, cursos breus...) s’escriuen entre cometes quan el genèric no forma part del nom fixat de l’activitat, nom que s’escriu amb majúscula només en la paraula inicial (a part dels noms propis que eventualment continga). En canvi, quan el genèric forma part integrant del nom, aquest nom s’escriu sense cometes i amb majúscula en tots els substantius i adjectius, incloent-hi el genèric:

He vist ja l’exposició “Els tresors pictòrics dels Borja”.

A Sevilla es va celebrar l’Exposició Universal de 1992.

Ha participat en les jornades “Les biblioteques públiques, espais d’integració social”.

Ha participat en les III Jornades de Programari Lliure.

Ha presentat una ponència al congrés “Escola i família”.

Ha presentat una ponència al IV Congrés del Partit Liberal.

• Els noms dels plans, projectes, protocols, estudis i informes s’escriuen entre cometes si el genèric no forma part de la designació específica, i aleshores s’ha de posar en majúscula la primera paraula de la denominació (a més dels noms propis que puga incloure). En canvi, quan el genèric també forma part del nom, aquest s’escriu sense cometes i només porta majúscula el mot inicial (a més dels noms propis que incloga):

el IV Pla director de la cooperació valenciana 2017-2020

el programa “Aire pur per a Europa”

el Protocol sobre les zones especialment protegides del Mediterrani

el projecte “T’avalem”

l’Informe del sector agrari valencià

Programa de suport a la implantació de l’informe d’avaluació dels edificis per al període 2013-2016

• Citacions textuals:

Segons Fuster, “la unitat col·loquial és allò que sosté un idioma, no la llengua escrita, i aquella és més difícil d’aconseguir”.

• A fi de destacar una paraula per a donar-li un segon sentit connotat, en alguns casos irònic o amb certa reserva o atenuació, o bé per a reproduir un ús anterior a manera de citació, es poden usar les cometes altes:

La pretesa “distracció” va produir en realitat un greu accident.

Els “sabuts” de la reunió, en realitat, no tenien ni idea del tema de què es tractava.

• Els noms de les carreres, assignatures i estudis no s’han d’escriure entre cometes, però cal escriure amb majúscules tots els seus components, llevat d’articles, preposicions i adverbis, i del genèric:

Han aprovat el màster universitari Logística, Transport i Mobilitat.

Ús de les cometes simples

Les cometes simples s’usen en els casos següents:

• Per a indicar que un fragment ha d’anar entre cometes quan va inserit en un fragment més extens entre cometes baixes, el els casos en què també n’hi ha de dobles altes:

En la part final de la ressenya havia escrit: “La directora acabà el seu discurs amb les paraules següents: «Quan vaig llegir el contingut de la targeta, ‘Com s’ha de fer servir la imaginació per a ser més feliç’, vaig tindre clar quin seria el títol de la pròxima conferència».”

• Per a indicar que una paraula o un fragment haurien d’anar en cursiva, dins d’un text que s’escriu en cursiva sense formar un paràgraf sencer:

El títol del llibre serà Introducció a l’estudi del ‘Curial e Güelfa’.

Dins d’aquest cas es troben les obres musicals que tenen dos títols, un de descriptiu i un altre d’específic, sempre que el segon vaja a continuació del descriptiu:

la Sonata en do sostingut menor, ‘Clar de lluna’, de Beethoven

la Simfonia núm. 3 en la menor, ‘Escocesa’, de Mendelssohn

• Per a indicar que una paraula o un fragment haurien d’anar en cursiva, dins del títol que encapçala una obra, un capítol, un apartat o un article periodístic:

INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DEL ‘CURIAL E GÜELFA’

1. La qüestió de l’autor del ‘Curial e Güelfa’

Estrenen la sèrie ‘Algo en que creer’, que busca establir “el realisme màgic escandinau”

• Per a indicar el significat d’una paraula o expressió:

El mot mesa significa ‘conjunt de persones que dirigeixen una assemblea’.