S’escriu amb majúscula perquè és la denominació oficial de la institució:
El Consell Valencià de Cultura és la institució consultiva i assessora en matèria de cultura a la Comunitat Valenciana.
La majúscula es manté quan el nom de la institució s’usa per a designar el lloc on es troba, amb valor metonímic:
S’ha convocat una reunió al Consell Valencià [de Cultura].
Com a cas especial, també s’escriu amb majúscula quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquesta institució concreta de la qual parlem (el nostre Consell, aquest Consell, l’esmentat Consell...), ja que en aquests casos es considera que és un nom propi per la seua capacitat designativa d’una institució única, i funciona exactament com ho faria un nom propi de persona; per exemple:
La conselleria competent en matèria de cultura enviarà les seues conclusions al nostre Consell. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: La nostra Josepa ha vist finalment reconeguda la seua extraordinària labor professional.)
Aquest Consell lliurarà l’informe preceptiu en les pròximes setmanes. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: Aquest Albert sempre està fent maldats!)
Cal remarcar que, en aquest sentit, Consell Valencià de Cultura és l’única denominació admesa, tant si s’utilitza en textos en valencià com en castellà.