És transitiu i significa ‘fer que (una persona o una cosa) estiga o vaja unida com a auxiliar o complementària a una altra’.
Cal adjuntar a la sol·licitud un certificat d'Hisenda.
Observem que, a diferència del que s'esdevé amb acompanyar, verb amb el qual es confon sovint, el complement directe de adjuntar és l'objecte o document secundari, mentre que el principal fa de complement de règim amb la preposició a.
Tradicionalment s'ha considerat poc genuïna la construcció en què no s'indica el document principal al qual adjuntem alguna cosa, sinó que conté un complement datiu de persona, construcció que no figura al diccionari normatiu.
* Us adjuntem la documentació sol·licitada.
Observem que, literalment, aquesta frase vol dir que "apeguem" al receptor la documentació per a enviar-lo, acompanyat de la documentació, a algun lloc indefinit. Per això, és preferible substituir aquesta construcció per altres de més adequades:
Us trametem/enviem, adjunta, la documentació sol·licitada.
Compareu amb acompanyar.