LA PREPOSICIÓ FINS

1. Valor prepositiu

a) Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment la preposició a; i pot tindre un valor espacial, temporal i quantitatiu:

Anirem fins a l’ermita.
He llegit fins al tercer capítol.
No pararé de caminar fins a trobar-lo.
No podré eixir fins al 20 de març.
La formació s’avaluarà fins a un màxim de quatre punts.

b) En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què es passarà a fer-la o es podrà fer:

No aniré fins que no acabe la faena.
No vindrà fins que tu no li ho demanes.

c) En expressions d’acomiadament, indica el moment en què es compta, s’espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual es pren comiat:

Fins a la pròxima setmana.
Fins demà!
hh11REMARCAhh11: Amb valor espacial, la preposició a s’elideix en aquelles expressions que en altres contextos s’usen sense a (els adverbis demostratius ací, aquí, allí i allà, i les preposicions arran i enfront): Va pujar fins ací; A Torrevella han vist com la neu arribava a quallar fins arran de mar; Arribaren fins enfront de l’església. Amb valor temporal, també s‘elideix la a en aquells casos que tampoc s’usariaen altres contextos, com amb els adverbis ahir, demà, despús-demà, ara, enguany, aleshores, prompte, tard, etc.; amb els noms dels dies de la setmana usats sense determinant; amb sintagmes preposicionals i amb oracions introduïdes per que o per fa: No vindrà fins despús-demà;Fins prompte!; No ens veurem fins dilluns; No tornarem a tindre vacances fins d’ací dos mesos; No t’ho diré fins que n’estiga segur; No vaig saber res d’ella fins fa poc. Així mateix, per a evitar la confluència de dues a, la preposició a també es pot elidir seguida dels demostratius aquest, aqueix i aquell: Vam córrer fins (a) aquell bosc.

2. Valor adverbial

La forma fins també pot tindre una valor adverbial quan s’utilitza per a ponderar allò que es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., respecte al que s’afirma. Altres formes sinònimes són les locucions fins i tot i i tot, i l’adverbi àdhuc.

Vingueren tots, fins els seus nebots.
Fins i tot férem un pastís per a les postres.