Omet navegació

Vocalia

S’escriu amb majúscula inicial quan forma part del nom propi d’un òrgan concret individualitzat, tant si se’n menciona la denominació completa com si va abreujada i pot ser substituïda en el mateix context pel nom propi complet, per exemple quan és introduïda per l’article definit:

És membre de la Vocalia de la Joventut de l’associació.
Dijous es reunirà la Vocalia. (Es refereix a una vocalia concreta.)

Però s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (la nostra vocalia, aquesta vocalia, l’esmentada vocalia...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de l’òrgan, ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:

La vocalia que s’ha creat pretén atendre les necessitats culturals del barri.
El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) ha editat la Memòria de l’activitat de les vocalies i grups de treball corresponent a l’any 2015.
L’assumpte serà derivat a la vocalia competent.

Vegeu també: