S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi de la carta magna per la qual es regeix un estat:
La Constitució Espanyola es va aprovar el 1978.
Aquest nom pot aparéixer abreujat amb l’article determinat i el genèric, que s’escriurà igualment amb majúscula si el referent és una constitució concreta:
Els funcionaris han de complir la Constitució.
Per contra, el mot constitució s’escriu amb minúscula si no s’usa com a nom propi; concretament, quan s’utilitza en sentit genèric, o bé quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a una constitució mencionada en el discurs, o quan apareix en plural o va acompanyat d’un adjectiu o un altre complement especificatiu que no és la part específica del nom propi:
Cada estat democràtic té una constitució.
Aquesta constitució és de les més progressistes d’Europa.
En la història contemporània de l'Estat espanyol s'han anat succeint diverses constitucions.
La constitució actual fou aprovada en un referèndum el 6 de desembre de 1978.