Omet navegació

Estat major

S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’una unitat determinada composta per un conjunt d’oficials:

Pertany a l’Estat Major de l’Exercit de Terra.
L’Estat Major de l’Exercit de l’Aire es reunirà pròximament.
Ha sigut triada per a incorporar-se a l’Estat Major de l’Armada.

S’escriu també amb majúscula el genèric que constitueix el nom propi abreujat i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; per exemple, quan és introduït per l’article definit:

El president ha renovat la composició de l’Estat Major. (Es refereix a un estat major concret; expressió abreujada en lloc de, per exemple, l’Estat Major de l’Armada.)

Però aquest substantiu s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs, o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de l’estat major, ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:

Va ser cap de la Divisió Orgànica de l’Estat Major de l’Armada i segon cap d’aquest estat major. 
Els estats majors han fixat els detalls de cooperació militar.
Es distingeix entre l’estat major combinat, compost per oficials de diversos països, i l’estat major conjunt, integrat per oficials dels tres exèrcits.

Vegeu també: