Les perífrasis verbals són construccions sintàctiques formades per dos verbs que funcionen com un únic predicat verbal però amb un determinat valor modal o aspectual. El primer verb de la perífrasi, que pot aparéixer en qualsevol forma de la conjugació, rep el nom de verb auxiliar, i aporta el contingut aspectual o modal de la perífrasi. El segon verb apareix en una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi); s’anomena verb principal, i aporta el significat lèxic del predicat.
Les perífrasis verbals tenen unes característiques sintàctiques que les distingeixen, i que fan que els dos verbs formen una unitat sintàctica funcionant com un únic predicat. Per exemple, els pronoms febles poden anar davant o darrere de la perífrasi:
Han comprat els ordinadors nous i ens els han d’instal·lar / han d’instal·lar-nos-els.
Les tasques, les vaig fent a poc a poc / vaig fent-les a poc a poc.
Igualment, el verb auxiliar i el principal formen un conjunt pel que fa a la concordança en les passives pronominals:
S’acaben de construir dos hospitals nous.
Aquests models ja s’han deixat de fabricar.
En aquest sentit, els verbs saber i voler tenen característiques intermèdies, ja que solen mantindre el seu valor semàntic i poden tindre com a complement una oració subordinada amb un verb conjugat (per exemple: Ell sabia que faria la tasca demà; Jaume volia que l'ajudarem), però admeten l’anteposició dels pronoms:
Aquesta tasca no la sap fer / no sap fer-la.
A aquell institut no hi vol anar / no vol anar-hi.
Quant a la concordança en passives pronominals, es realitza amb el verb voler:
Es volen construir dos hospitals nous.
En canvi, amb el verb saber, es possible fer la concordança o no fer-la. En el primer cas, el substantiu es considera subjecte del conjunt saber + inf.; en el segon, el substantiu s’interpreta com a complement directe del verb en infinitiu:
Encara no se saben resoldre tots aquests problemes.
Encara no se sap resoldre tots aquests problemes.
Classificarem les principals perífrasis verbals, atenent la forma del verb principal, en perífrasis d’infinitiu, de gerundi i de participi.