Omet navegació

La coma amb coordinacions i enumeracions

  • La coma s'utilitza per a separar els elements d’una enumeració, siguen paraules, sintagmes o oracions que comparteixen el mateix subjecte, quan aquests elements són senzills, és a dir, no tenen comes internes o estructures complexes. Davant de les conjuncions i, o i ni se suprimeix la coma:

Necessitem folis, llapis, bolígrafs, etc.

Necessitem de tot: folis, llapis, bolígrafs...

Necessitem folis, llapis i bolígrafs.

Cal presentar l'imprés de sol·licitud, una fotocòpia del document nacional d'identitat i una fotografia de grandària carnet.

Arribà a casa, es canvià de roba, s’assegué i començà a llegir el diari.

La població no tenia ni aigua ni aliments.

El seu germà és alt, prim i moré.

En el llenguatge jurídicoadministratiu, en el cientificotècnic i en altres llenguatges de caràcter expositiu, no és adequat utilitzar l'asíndeton (que consisteix a prescindir de la conjunció entre els dos últims elements d'una enumeració, deixant-la incompleta) o el polisíndeton (ús d'elements units per conjuncions i seguides), que són recursos literaris que poden ser útils en un altre tipus de text, però que podrien provocar confusió:

* Cal presentar l'imprés de sol·licitud, una fotocòpia del document nacional d'identitat, una fotografia de grandària carnet.

* Cal presentar l'imprés de sol·licitud i una fotocòpia del document nacional d'identitat i una fotografia de grandària carnet. (En cas que volguérem donar preponderància, per exemple, al primer element, podríem redactar el text així: Cal presentar l'imprés de sol·licitud acompanyat d'una fotocòpia del document nacional d'identitat i una fotografia de grandària carnet.)

Beethoven va compondre cinc concerts per a piano i orquestra i nou simfonies. (Observem que no hi ha polisíndeton, ja que la primera i coordina els dos complements introduïts per per a, mentre que la segona i uneix els dos complements directes; per tant, la frase és correcta.)

No obstant això, quan alguns elements de l’enumeració són complexos, és a dir, porten comes internes, els elements de l'enumeració van units per punt i coma, i aleshores l’últim element, si va introduït per una conjunció, porta coma davant de la conjunció:

Van acudir a la festa la presidenta, acompanyat del seu espòs; el secretari, que arribà en el seu cotxe nou, i la resta de membres del consell d’administració de l’empresa.

Observem, però, que el punt i coma no és necessari quan l'element complex és l'últim i l'estructura queda suficientment clara:

Beethoven va compondre un concert per a violí i orquestra, cinc concerts per a piano i orquestra(,) i nou simfonies, una de les quals té participació coral. (En aquest cas, és possible posar optativament una coma davant de l'últim element de l'enumeració principal, el que porta la coma interna.)

  • Posarem entre comes (o amb coma davant si aquest element tanca l'oració) l'element introduït per connectors que indiquen algun matís explicatiu o d'addició als elements anteriors, com ara i també, així com, a més de, o bé, o fins i tot les conjuncions i, o quan es done aquest caràcter explicatiu o additiu:

Cal presentar les fotocòpies compulsades dels documents indicats, així com els originals per a poder ser comprovats, abans de l'acabament del termini. (Entre comes l'element introduït per així com.)

Cal presentar les fotocòpies compulsades dels documents indicats, així com els originals per a poder ser comprovats. (Ací l'element introduït per així com tanca l'oració, però se separa igualment amb coma davant.)

Els sol·licitants han de presentar la documentació en el registre d’entrada de la conselleria competent o en una oficina de correus, o (bé) utilitzar qualsevol altre mitjà dels que s’indiquen en la Llei 30/1992, dins del termini establit. (L'últim terme, introduït per o bé, o simplement per o, se separa amb coma perquè és un element addicional al que s'ha dit anteriorment; a més, la coma indica que la coordinació es fa amb un element allunyat de la frase: presentar la documentació ..., o utilitzar qualsevol altre mitjà ...)

  • Se separen amb coma les oracions copulatives o disjuntives (unides per conjuncions com i, o) que tenen cada una subjecte i predicat propi, excepte en casos d’oracions molt curtes i senzilles:

El professor entrà i els alumnes s’assegueren.

Tots volen guanyar, i cada u utilitza els mitjans que té.

El despatx és molt sorollós, i no s’hi treballa a gust.

En canvi, quan les oracions no són independents, sinó que comparteixen, per exemple, el subjecte, és a dir, quan tenim una coordinació de dos sintagmes verbals, o bé de dos elements qualssevol dins de l’oració, no és necessari separar-los amb comes:

El professor entrà i començà a parlar.

Tots volen guanyar i utilitzen els mitjans que tenen.

El despatx és molt sorollós i no reuneix les condicions necessàries per a treballar-hi.

Tanmateix, és convenient usar la coma quan els elements que s’uneixen són llargs o complexos, i sobretot en cas que algun dels elements continga coordinacions internes:

Pensàvem que el que ens havia contat no era cert, i després comprovàrem que tot havia passat tal com ell ens ho havia explicat.

La coma representa una pausa breu en el discurs, i s’usa sobretot per a separar els diversos elements d’una enumeració.

La Unió respectarà la riquesa de la seua diversitat cultural i lingüística, i vetlarà per la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.

Concretament, la coma és habitual en els casos següents:

– Quan la segona oració o element no és una coordinació simple del primer, sinó que amb la conjunció volem expressar algun matís de contraposició, oposició, conseqüència, etc.:

Els funcionaris hem de complir la llei, i no podem actuar com ens done la gana. (I = per tant.)

Estudia, o no aprovaràs. (O = en cas contrari.)

Volien pujar a l’Aneto, i no van poder fer-ho. (I = però.)

Cal respectar les decisions del tribunal, o tot el sistema d’oposicions queda compromés.(O = altrament.)

– Quan alguna de les oracions o elements és complex perquè té comes internes o algun complement que només afecta el dit element, de manera que la coma ajuda a aclarir l’estructura sintàctica:

Aquell edifici té sis plantes, i el que construeixen al costat, huit. (La segona coma és exigida per la supressió del verb, cosa que ens obliga a posar coma davant de la i.)

En un costat de la porta de la sagristia vella s'hi troben les arquetes dels fills de Joan I, i en una capella pròxima podem veure els cenotafis que recorden les sepultures de Martí l'Humà i els seus germans. (A més de la llargària i complexitat de les oracions, i el fet que tenen subjecte propi, el complement en una capella pròxima pertany només a la segona oració. També seria vàlida la puntuació següent: En un costat de la porta de la sagristia vella, s'hi troben les arquetes dels fills de Joan I, i, en una capella pròxima, podem veure els cenotafis que recorden les sepultures de Martí l'Humà i els seus germans.)

Joan canta, i balla sempre que li ho demanen. (La subordinada sempre que li ho demanen afecta només el segon verb; si no posem la coma, el dit complement modificaria els dos verbs.)

Joan canta cançons populars, i balla, sempre que li ho demanen, tangos argentins. (Id.)

- Per a evitar el polisíndeton:

Si després d'iniciar un avançament s'adverteix que es produeixen circumstàncies que poden fer difícil finalitzar-lo, cal reduir ràpidament la velocitat i tornar ràpidament al carril dret, i advertir-ho als qui el segueixen amb l'indicador de direcció del costat dret. (La coma davant de i advertir-ho ens indica que reduir... i tornar... formen un conjunt, una acció doble, que es coordina, al seu torn, amb l'acció de advertir-ho... Sense la coma, tindríem un polisíndeton incorrecte, i no quedaria clara la relació entre les tres accions: * reduir... i tornar... i advertir-ho...)

  • La coma s'usa també per a separar oracions i estructures adversatives:

L’autor del robatori no ha sigut ell, sinó el seu germà.

Volia vindre a l’excursió, però els pares no li han donat permís.

En la lingüística textual no sols es considera rellevant l'estudi estrictament gramatical, sinó que es concep la llengua com a part de l'activitat comunicativa i de l'activitat humana en general.

Tanmateix, la coma pot suprimir-se si l'element introduït per la conjunció adversativa és curt i senzill, i sobretot si no es tracta d'una oració:

No volia fer-ho(,) però ho faré.

La novel·la és llarga(,) però molt interessant.

No m'interesse per ella(,) sinó per tu.

No s'usa coma davant de sinó quan equival a ‘més que’:

No m'interesse sinó per tu.

Després del fracàs electoral, no ens queda sinó continuar treballant i intentar difondre millor el nostre missatge.