El guionet (-) és el signe ortogràfic que s’usa per a unir mots originàriament diferents. S’utilitza en els casos següents:
1. Davant dels pronoms febles en posició enclítica quan adopten les formes plenes i elidides:
escriu-la, dona-li’n; pensa-t’ho, posa-n’hi.
2. En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats, i les unitats i les centenes:
vint-i-un, vint-i-tres, vint-i-cinc, vint-i-nou…; trenta-tres, cinquanta-cinc, setanta-huit, noranta-nou…; dos-cents, quatre-cents, sis-cents, huit-cents…; cinc-centé, nou-centé, setanta-uné, trenta-dosé…
3. Els compostos de la manera culta, és a dir aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar la independència dels conceptes expressats per cada constituent, tot i que en general s'escriuen sense guionet:
tractat hispano-americà, composicions èpico-lírico-dramàtiques…
4. En els composts el primer component dels quals és un punt cardinal:
nord-est, sud-oest, nord-nord-est, sud-africà, nord-americà, nord-atlàntic.
5. Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un substantiu:
pacte de no-agressió, la no-bel·ligerància, principi de no-intervenció, el no-metall, la no-violència, la no-existència, el no-res.
REMARCA: El grup no res pot escriure’s també sense guionet quan té el valor de ‘cosa insignificant’ o ‘en un instant’:
T’enfades per un no res. Torne en un no res.
6. En els composts repetitius i expressius:
a corre-cuita, a mata-degolla, balandrim-balandram, baliga-balaga, banzim-banzam, barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, but-but, catric-catrac, cloc-cloc, corre-corrents, de nyigui-nyogui, farrigo-farrago, flist-flast, fru-fru, gara-gara, gloc-gloc, gori-gori, leri-leri, nap-buf, ning-nang, ning-ning, non-non, nyam-nyam, nyau-nyau, nyec-nyec, nyeu-nyeu, nyic-nyic, nyigo-nyigo, nyigui-nyogui, passa-passa, pengim-penjam, pif-paf, ping-pong, piu-piu, poti-poti, rau-rau, ringo-rango, rum-rum, taf-taf, tam-tam, tau-tau, tic-tac, tol·le-tol·le, tric-trac, trip-trap, tris-tras, viu-viu, xano-xano, xau-xau, xerric-xerrac, xim-xim, xino-xano, xip-xap, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag, ziga-zaga, zim-zam, zing-zing, zub-zub, zum-zum.
7. En els composts formats per dos mots en què concórreguen les següents característiques:
a) Que el segon element comence amb r-, s- o x- i el primer acabe amb vocal:
aigua-ros, aixafa-roques, ala-roig, anca-rossegant, barba-reveixí, barba-roig, barba-ros, bleda-rave, boca-rugat, boga-ravell, busca-raons, cama-roig, cara-redó, cara-rugat, cella-ros, cerca-raons, cerca-renous, cerca-renyines, cerca-revolts, compta-revolucions, costa-riqueny, cua-roja, cua-rutllat, de soca-rel, eixorba-rates, enganxa-roques, escanya-rals, escorxa-ròsses, esquena-romput, estaca-rossí, galta-roig, guarda-roba, guarda-rodes, malva-rosa, nou-ric, pela-roques, penja-robes, pixa-reixes, poca-roba, porta-revistes, remena-rocs, riba-roger, salta-regle, torca-raor, vila-realenc; agafa-sants, agafa-sopes, aigua-sal, barba-serrat, barra-sec, boca-sec, cama-sec, cama-segat, cara-sol, esclata-sang, espanta-sogres, estripa-sacs, mare-selva, mata-segells, mata-soldats, mira-sol, para-sol, penja-sargantanes, penya-segat, pica-soques, poca-solta, porta-selles, punxa-sàrries, roda-soques, toca-son, traga-sabres; canya-xiula, cara-xuplat, escura-ximeneres, espina-xoca, para-xocs.
b) Que la soldadura dels dos elements puga dificultar-ne la lectura adequada:
Bell-lloc, cap-roig, cap-rossenc, cinc-en-rama, cul-de-sac, Mont-roig, nyic-i-nyac, pap-roig, pit-roig, plats-i-olles.
c) Que el primer element siga un mot que du accent gràfic:
mà-llarg, més-dient, camí-raler, ciència-ficció, cotó-en-pèl, més-dient, més-enllà, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-llarg, pèl-ras, tal·là-tal·lera.
EXCEPCIONS: Expressions lexicalitzades formades per una preposició i un substantiu, que s'han d'escriure aglutinades quan formen un sintagma que és el complement d'un nom elidit o sobreentés:
una contrarellotge, un sensesostre, un sensefaena.
8. En els composts següents:
abans-d’ahir, adéu-siau, dellà-ahir, al després-dinar, despús-ahir, despús-anit, despús-demà, qui-sap-lo.
9. En els manlleus no adaptats:
jet-set, music-hall, plum-cake, prêt-à-porter, rock-and-roll.
REMARCA: Cal recordar que s'escriuen algutinats els manlleus no adptats que en la llengua d'origen s'escriuen amb els components aglutinats:
bypass, copyright, leitmotiv, playback, skinhead, striptease, topless.
Per una altra banda, s'escriuen separats els components de manlleus nominals que en la llengua d'origen són sintagmes descriptius:
bel canto, bossa nova, femme fatale, kale borroka.
Així mateix, s'escriuen sense guionet les expressions llatines:
honoris causa, rara avis, statu quo, a priori, de facto, motu proprio.
I també les expressions manllevades i no adaptades que funcionen com a locucions adverbials o adjectivals:
a capella, off the record.